John 16:12-15 BCI
12»Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara us serien una càrrega massa pesada. 13Quan vingui l’Esperit de la veritat, us conduirà cap a la veritat sencera. Ell no parlarà pel seu compte: comunicarà tot el que senti dir i us anunciarà l’esdevenidor. 14Ell em glorificarà, perquè allò que us anunciarà, ho haurà rebut de mi. 15Tot el que és del Pare és meu; per això he dit: “Allò que us anunciarà, ho rep de mi.”
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on John 16:12-15 BCI
Inspiració - 2026-05-13 Pregària diària
Seguir Jesús no vol pas dir veure-ho tot clar des de bon començament. No podem tenir-ho tot ben apamat des de l’instant que ens posem a caminar. L’amistat amb el Senyor inicia un procés que ens va il·luminant a poc a poc. De vegades, amb moments de claredat; de vegades, amb moments de foscor. A vegades, tenim la sensació que anem a les palpentes; de vegades, de cop, tot se’ns il·lumina i ho veiem tot clar. Totes aquestes situacions formen part de la nostra història de seguiment de Jesús. El nostre coneixement del Senyor és, per tant, un coneixement que es dona per passos. En el temps. Això sí: sempre guiats per l’Esperit, que Jesús anomena en aquest text «el Defensor», com volent donar entenent d’això: que l’Esperit —el Defensor— vetlla per nosaltres i ens vol donar, en cada moment i en cada situació, allò que més ens convé. De maneres de fer de Déu per aquest estil en tenim moltes en l’Escriptura: al desert, el poble d’Israel rebia la seva ració diària de mannà. I si en prenia més, aleshores aquest «més» se li feia malbé. També nosaltres en el parenostre resem: «dona’ns el pa de cada dia». I Jesús ens deia: «cada dia té la seva malícia». Aquesta és la més gran prova de la paciència i de la misericòrdia de Déu envers nosaltres. I també és prova i exhortació a la paciència que ens cal tenir a nosaltres envers nosaltres mateixos. De vegades ho voldríem tot…, i de seguida! Però el temps —com deia sant Pere Favre, un dels primers companys de sant Ignasi— és el missatger de Déu. I la nostra experiència de Déu té lloc en el temps: «quan el temps arribà a la seva plenitud, Déu envià el seu Fill, fet un de nosaltres, perquè nosaltres poguéssim dir, per ell, amb ell i en ell: «Abbà, Pare».
Josep Giménez sj