John 6:22-29 BCI
22L’endemà, la gent encara era a l’altra banda del llac. Llavors s’adonaren que allí només hi havia hagut una barca i que Jesús no hi havia pujat amb els seus deixebles, sinó que ells se n’havien anat tots sols. 23Altres barques havien arribat des de Tiberíades fins a prop de l’indret on havien menjat després que el Senyor digués l’acció de gràcies. 24Així, doncs, quan la gent s’adonà que Jesús no era allí, ni tampoc els seus deixebles, van pujar a les barques i se n’anaren a Cafarnaüm a buscar Jesús.
25Així que el trobaren a l’altra banda del llac, li van preguntar: —Rabí, quan has arribat? 26Jesús prengué la paraula i els digué: —En veritat, en veritat us ho dic: vosaltres no em busqueu perquè heu vist senyals, sinó perquè heu menjat pa i heu quedat saciats. 27Però no us heu d’afanyar tant per l’aliment que es fa malbé, sinó pel que dura i dona vida eterna. I el Fill de l’home us donarà aquest aliment, perquè Déu, el Pare, l’ha marcat amb el seu segell. 28Ells li preguntaren: —Com hem d’actuar per a fer les obres de Déu? 29Jesús els respongué: —L’obra que Déu vol és aquesta: que cregueu en aquell que ell ha enviat.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on John 6:22-29 BCI
Inspiració - 2026-04-20 Pregària diària
Aquest evangeli d’avui parla de dos aliments, el pa que necessitem per a viure i la fe que necessitem per a creure. Jesús afirma la importància de tots dos. Encara no feia gaire temps que havia multiplicat el pa perquè la multitud que el seguia no defallís. Es va preocupar per ells. Els dos aliments són necessaris, però avui assenyala la importància de la fe per a alimentar el nostre esperit, la nostra esperança i el nostre amor. Aquestes paraules de Jesús ens poden orientar en molts aspectes. Ningú no hauria de passar gana; el pa, els aliments haurien de poder arribar a tothom.
Tots som convidats a creure, la fe hauria d’arribar a tothom, respectant la llibertat de la consciència. Hi ha encara una interpretació més fonda: hem de tenir cura en el seguiment de Jesús de no cercar el pa, és a dir, el consol, la pau, l’harmonia personal…, com una bona teràpia a costa de la fe en Jesús. Podem estar temptats de pregar per trobar-nos bé, per equilibrar la nostra psicologia, per poder viure en serenitat interior. Tot això són valors innegables, però la fe no és un mitjà terapèutic per al nostre profit. La fe és en Jesús, cerca la seva Persona, la seva presència, ell que és camí, veritat i vida, el Fill de Déu, Déu mateix. De retruc ens ajudarà en molts aspectes, però altres cops ens pot portar complicacions, missions difícils i la mateixa creu. Jesús no és un forner, o un terapeuta, o un guru: Jesús és el Senyor. Ell espera una fe que s’interessa per Déu i pel Regne de Déu i no tant per satisfer demandes personals.
Jesús Renau, sj