Lluc 10:1-12 BCI
1Després d’això, el Senyor en designà uns altres setanta-dos i els envià de dos en dos perquè anessin davant seu a cada poble i a cada lloc per on ell mateix havia de passar. 2Els deia:
—La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que enviï segadors als seus sembrats. 3Aneu: jo us envio com anyells enmig de llops. 4No porteu bossa, ni sarró, ni sandàlies, i no us atureu a saludar ningú pel camí. 5Quan entreu en una casa, digueu primer: “Pau en aquesta casa.” 6Si allí hi ha algú que n’és digne, la pau que li desitgeu reposarà damunt d’ell; si no, tornarà a vosaltres. 7Quedeu-vos en aquella casa, menjant i bevent el que tinguin: el qui treballa, bé es mereix el seu jornal. No aneu de casa en casa. 8»Si entreu en una població i us acullen, mengeu el que us ofereixin, 9cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent: “El Regne de Déu és a prop vostre.”, 10Però si entreu en una població i no us acullen, sortiu a les places i digueu: 11“Fins i tot la pols del vostre poble que se’ns ha encastat als peus, ens l’espolsem i us la deixem. Però sapigueu això: el Regne de Déu és a prop.”, 12Us asseguro que el dia del judici serà més suportable per a Sodoma que per a aquella població.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Lluc 10:1-12 BCI
Inspiració - 2024-10-03 Pregària diària
PREGUEU. ANEU. ANUNCIEU. Són la clau d’aquestes instruccions que el Senyor fa als deixebles enviats. Els envia a preparar-li el camí que Ell farà després. I podem recordar que Jesús ja ha anunciat per segona vegada la seva mort. La realitat que descriu Jesús no es diferencia massa de la nostra realitat com a creients. “Anyells en mig de llops”, no ser ingenus ni tampoc insistents. Cal ser clars, esperançats i confiats en que nosaltres, com els deixebles, som purs instruments al servei del Regne.
“PREGUEU”. La sega, el fruit serà més o menys abundós si Déu ho vol. Això no ens allibera del “treball pel Regne” però sí que ens allibera de l’orgull o de la sensació de fracàs.
“ANEU”. Com Jesús fa. Anar. No és un guru assegut sota un arbre esperant que el vagin a consultar. Jesús és itinerant, com el Regne ho és en tant que segueix estant a prop. La itinerància implica llibertat i independència dels mitjans propis.
“ANUNCIEU”. Tantes vegades ens anunciem a nosaltres mateixos! Per això, el “pregueu” inicial ja ens posa en tessitura de la gratuïtat del Regne. Ens donarà també el criteri per saber on “gastar energies” i on no. En llenguatge Col·loquial, seria com dir “ells s’ho perden”. El judici, en el fons serà, sobre la Fe dels qui escoltin l’anunci del Regne. “El Regne de Déu és a prop” . M’ho crec?
Josep Maria Bullich i Sarró, sj