Lluc 10:1-9 BCI
1Després d’això, el Senyor en designà uns altres setanta-dos i els envià de dos en dos perquè anessin davant seu a cada poble i a cada lloc per on ell mateix havia de passar. 2Els deia:
—La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que enviï segadors als seus sembrats. 3Aneu: jo us envio com anyells enmig de llops. 4No porteu bossa, ni sarró, ni sandàlies, i no us atureu a saludar ningú pel camí. 5Quan entreu en una casa, digueu primer: “Pau en aquesta casa.” 6Si allí hi ha algú que n’és digne, la pau que li desitgeu reposarà damunt d’ell; si no, tornarà a vosaltres. 7Quedeu-vos en aquella casa, menjant i bevent el que tinguin: el qui treballa, bé es mereix el seu jornal. No aneu de casa en casa. 8»Si entreu en una població i us acullen, mengeu el que us ofereixin, 9cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent: “El Regne de Déu és a prop vostre.” ,
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Lluc 10:1-9 BCI
Inspiració - 2026-06-13 Pregària diària
L’evangeli de Lluc avui ens mostra Jesús enviant els deixebles de dos en dos. No els envia amb seguretats materials ni amb grans recursos, sinó amb confiança. El centre de la missió no és el que porten, sinó el que transmeten: la pau i la proximitat del Regne de Déu.
També avui podem sentir que ens falten capacitats, temps o força per fer el bé. Però Jesús no espera persones perfectes; busca cors disponibles. Ens recorda que una paraula de consol, una visita, una escolta sincera o un gest d’amor poden portar la seva presència als altres.
Quan entrem a una casa, a una família, a una feina o a una amistat, podem preguntar-nos: hi porto pau o hi porto preocupació? El deixeble és qui deixa una petjada de serenor, perquè Déu ja és a prop.