Lluc 10:25-37 BCI
25Llavors, un mestre de la Llei es va aixecar i, per posar a prova Jesús, li va fer aquesta pregunta: —Mestre, què haig de fer per a posseir la vida eterna? 26Jesús li digué:
—Què hi ha escrit en la Llei? Què hi llegeixes? 27Ell va respondre:
— Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces i amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix. 28Jesús li digué:
—Has respost bé: fes això i viuràs.
29Però ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús:
—I qui són els altres que haig d’estimar? 30Jesús va contestar dient:
—Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d’uns bandolers, que el despullaren, l’apallissaren i se n’anaren deixant-lo mig mort. 31Casualment baixava per aquell camí un sacerdot; quan el veié, passà de llarg per l’altra banda. 32Igualment un levita arribà en aquell indret; veié l’home i passà de llarg per l’altra banda. 33Però un samarità que anava de viatge va arribar prop d’ell, el veié i se’n compadí. 34S’hi acostà, li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi embenà; després el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l’hostal i se’n va ocupar. 35L’endemà va treure’s dos denaris i els va donar a l’hostaler dient-li:
»—Ocupa’t d’ell i, quan jo torni a passar, et pagaré les despeses que facis de més. 36»Quin d’aquests tres et sembla que es va comportar com a proïsme de l’home que va caure en mans dels bandolers? 37Ell respongué:
—El qui el va tractar amb amor. Llavors Jesús li digué:
—Ves, i tu fes igual.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Lluc 10:25-37 BCI
Inspiració - 2025-10-06 Pregària diària
Jesús, per explicar qui és el nostre proïsme, va crear la famosa paràbola del bon samarità. Responia a la pregunta de qui són els altres, feta per un mestre de la llei.
La resposta legal simplement es referia al fet que els altres són els germans i germanes del poble escollit. Jesús, però, és renovador i té en el seu cor una estimació a tothom per sobre de les diverses nacionalitats; més encara, en aquesta paràbola inventa una situació límit: un samarità, no un jueu. Un home malferit, no una persona sana i forta, abandonat en un camí molt perillós, no atès en un hospital… I Jesús ho planteja en resposta a la pregunta de: Qui són els altres? Amb un model humà en una situació límit. Jesús explica que cal tenir una cura immediata, que neix del sentiment de l’impacte i que desperta una opció generosa i altruista, que fins i tot arriba no solament a l’atenció immediata, a la cura, sinó a la previsió de futur. Deixa el maltractat del camí guarint-se a l’hostal i pagarà les despeses quan torni.
Aquesta paràbola ha mogut moltíssima gent a atendre i ajudar els altres de les ferides de la vida durant segles. Despertem-nos. Els altres, sobretot, són els malferits, les víctimes, els maltractats, els sense pàtria…
Jesús es genial!
Jesús Renau sj