Lluc 10:38-42 BCI
38Mentre feien camí, Jesús va entrar en un poble, i l’acollí una dona que es deia Marta., 39Una germana d’ella, que es deia Maria, es va asseure als peus del Senyor i escoltava la seva paraula. 40Marta, en canvi, estava molt atrafegada per poder-lo servir. Es presentà davant Jesús i digué:
—Senyor, ¿no et fa res que la meva germana m’hagi deixat tota sola a fer la feina? Digues-li que em vingui a ajudar. 41El Senyor li va respondre:
—Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, 42quan només n’hi ha una de necessària. Maria ha escollit la millor part, i no li serà pas presa.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Lluc 10:38-42 BCI
Inspiració - 2025-10-07 Pregària diària
Ens trobem davant un text que sovint llegim amb recança. Maria, als peus del Senyor, se’ns presenta com a model…, quan molts de nosaltres ens sentim com Marta, atrafegats i capficats, volent arribar a tot i fer-ho bé, poc atents i portats per les presses. Si la referència és Maria, potser és que hem equivocat el camí i la nostra vida és una pèrdua de temps i referents? Potser hem equivocat les nostres opcions i cal donar un gir a la nostra vida?
Tots nosaltres som una barreja de Marta i Maria, l’acció i la contemplació, totalment actives i totalment contemplatives…, en diem les religioses del Sagrat Cor. L’una cosa sense l’altra ens perd en l’activisme. L’altra sense l’una ens fa viure desarrelats. Potser és tan senzill com que Maria ja havia fet la feina… I va saber trobar l’equilibri, mentre que Marta no s’atrevia a aturar-se, no fos cas que el Senyor li robés del tot el cor.
Teresa Gomà, rscj