Lluc 11:1-13 BCI
1Una vegada, Jesús pregava en un cert indret. Quan hagué acabat, un dels deixebles li digué:
—Senyor, ensenya’ns a pregar, tal com Joan en va ensenyar als seus deixebles. 2Ell els digué:
—Quan pregueu, digueu:
Pare, santifica el teu nom, vingui el teu Regne.
3Dona’ns cada dia el pa que necessitem; 4perdona els nostres pecats, que nosaltres també perdonem tots els qui ens han ofès, i no permetis que caiguem en la temptació.”,
5I els digué encara:
—Si algú de vosaltres té un amic i el va a trobar a mitjanit i li diu: “Amic, deixa’m tres pans, 6que un amic meu ha arribat de viatge, se m’ha presentat a casa i no tinc res per a oferir-li”, 7segur que no li respondrà de dins estant: “No m’amoïnis, la porta ja és tancada i tant jo com els meus fills ja som al llit; no em puc aixecar a donar-te’ls.” 8Us asseguro que, si no s’aixeca a donar-los-hi per amistat, la impertinència d’aquell l’obligarà a aixecar-se per donar-li tot el que necessita.
9»I jo us dic: Demaneu, i us donaran; cerqueu, i trobareu; truqueu, i us obriran. 10Perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba; i a qui truca, li obren. 11Quin pare d’entre vosaltres, si el seu fill li demana peix, en comptes de peix li donarà una serp? 12I si li demana un ou, ¿li donarà potser un escorpí? 13Així, doncs, si vosaltres, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el Pare del cel donarà l’Esperit Sant als qui l’hi demanen.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Lluc 11:1-13 BCI
Inspiració - 2025-07-27 Pregària diària
“Senyor, ensenya’ns a pregar”. Una de les diferents capacitats que té la persona és pregar. El no creient no té aquesta necessitat. M’imagino per un moment que jo no crec en Déu. Llavors, doncs, no podria parlar amb ell, ni escoltar-lo, ni sentir-me acompanyat per ell, ni abandonar-me a ell, ni escridassar-lo, ni gaudir de la seva presència, ni adorar-lo per sobre de tot, ni confessar els meus pecats i suplicar misericòrdia… Sincerament, no podria.
Creure produeix un punt d’inflexió en què el creient s’obre a una Presència i a partir d’aquí neix una nova relació. Soc conscient d’aquesta realitat? Com o qui em va ensenyar a pregar? Pregar és el primer pas que fa el creient per a acostar-se a Déu.
Els deixebles demanen a Jesús que els n’ensenyi i el Mestre els regala la pregària que millor recull allò que ell vivia en el més íntim del seu ésser i la que millor expressa el sentir dels seus veritables deixebles, el parenostre. La seva interpretació ha donat múltiples versions fruit de la gran riquesa de diàlegs que s’estableixen entre cada persona i Déu.
Jesús també ens explica en aquest passatge el que podríem definir com a pregària de petició. Demanar, cercar, trucar… I ho fa a través de dues senzilles comparacions. Dins aquest context Jesús s’expressa amb gran claredat i bellesa; no obstant això, tots som conscients que les coses no són tan clares. Qui no ha demanat, buscat o trucat a la porta de Déu i s’ha trobat amb el més absolut silenci? Potser el propòsit principal de la pregària no és respondre als nostres propis desitjos, sinó, com deia G. Bernanos: “Com canvien les meves idees quan les prego!”. Podem, doncs, demanar al Pare que el seu Esperit no deixi d’il·luminar-nos i acompanyar-nos.
Emili Reimat
Per veure el dibuix de l’evangeli d’avui, copieu l’enllaç des de la versió per imprimir: https://lc.cx/x-gRY7