Lluc 11:37-41 BCI
37Així que Jesús hagué acabat de parlar, un fariseu va convidar-lo a menjar a casa seva. Jesús hi anà i es posà a taula. 38El fariseu es va estranyar quan veié que no s’havia rentat ritualment abans de dinar. 39El Senyor li digué:
—Vosaltres, els fariseus, purifiqueu per fora copes i plats, però per dins sou plens de rapacitat i dolenteria. 40Insensats! El qui ha fet el que hi ha a fora, ¿no ha fet també el que hi ha a dins? 41Doneu com a almoina allò que hi ha a dins, i llavors sí que tot us quedarà purificat.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Lluc 11:37-41 BCI
Inspiració - 2025-10-14 Pregària diària
Jesús ens parla de dues menes de persones:
Unes senten l’Amor, el nucli, l’essència que els ha format i que desitja omplir-los, anar-se donant a cada cèl·lula del seu cos i enriquir-los amb la seva saviesa, el seu ésser.
Elles, com a receptacle, el reben —en la llum del sol o l’estelada, en l’aire, la pluja, el fred o la calor— es deixen interpel·lar des del cor de les altres persones, des d’on l’acullen i s’uneixen en esperit. Li obren el cor en qualsevol circumstància que se’ls presenti dia a dia i perceben la seva presència en tot.
Es van fent U amb l’Amor al llarg de la vida i són transparència de l’invisible. Per a elles és impossible no escampar la seva fragància.
En canvi, n’hi ha d’altres que no senten la vida com a regal del Pare, no el deixen entrar dins seu i, seguint les influències externes, intenten modelar-se. S’esforcen per atresorar i enriquir el seu interior de sentiments, creences o guanys materials que els estructurin, segons els seus criteris de bellesa, i es tanquen per protegir l’assolit, perquè només és per a ells.
L’intent de viure per fer créixer el propi jo els torna impenetrables als dons de Déu. Aquestes persones es creuen els millors i quan es relacionen amb els altres es revesteixen d’una imatge, segons les circumstàncies, falsament atractiva, per menystenir-los.
Mercè Almirall