Lluc 11:37-41 BCI
37Així que Jesús hagué acabat de parlar, un fariseu va convidar-lo a menjar a casa seva. Jesús hi anà i es posà a taula. 38El fariseu es va estranyar quan veié que no s’havia rentat ritualment abans de dinar. 39El Senyor li digué:
—Vosaltres, els fariseus, purifiqueu per fora copes i plats, però per dins sou plens de rapacitat i dolenteria. 40Insensats! El qui ha fet el que hi ha a fora, ¿no ha fet també el que hi ha a dins? 41Doneu com a almoina allò que hi ha a dins, i llavors sí que tot us quedarà purificat.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Lluc 11:37-41 BCI
Inspiració - 2026-10-13 Pregària diària
És molt fort el que succeeix en aquest passatge de l’evangeli. Reconec que m’és més fàcil comprendre què va significar en aquell moment i en aquell context, que descobrir en què es tradueix avui en la meva vida, perquè… em deixarà en evidència!
Les meves normes, rutines, rituals, fins i tot algun criteri…, tot són coses que necessito per a viure tranquil·lament, sense fer cap mal a ningú. Però avui, l’evangeli em porta a qüestionar-me-les…, d’on neixen?, qui serveixen? La meva seguretat o la justícia? La meva comoditat o el compromís amb el Regne de Déu? Com valoro les persones que pensen i actuen diferent que jo? Em converteixo en jutge segons la meva mesura? Em deixo qüestionar per créixer com a persona i persona creient? M’estimo més ser inamovible en els meus criteris? Deixo que Déu alliberi la meva vida?
Tots aquests interrogants —i alguns més— em sorgeixen per a mi mateixa. I avui els comparteixo amb tu.
És molt fort el que és capaç de provocar l’evangeli…
Paloma Aragüe Calle hcsa