Lluc 11:42-46 BCI
42»Però ai de vosaltres, fariseus, que pagueu el delme de la menta, de la ruda * i de qualsevol llegum, però deixeu de banda la justícia i l’amor de Déu! Havíeu de complir això, sense passar per alt allò altre. 43»Ai de vosaltres, fariseus, que us agrada d’ocupar els primers seients a les sinagogues i que la gent us saludi a les places! 44»Ai de vosaltres, que sou com sepulcres que no es veuen, i la gent, sense saber-ho, hi passa pel damunt!
45Un mestre de la Llei li digué:
—Mestre, amb això que dius ens ofens també a nosaltres. 46Jesús respongué:
—Ai de vosaltres també, mestres de la Llei, que feu portar a la gent càrregues insuportables, però vosaltres no les toqueu ni amb un sol dit!
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Lluc 11:42-46 BCI
Inspiració - 2026-10-14 Pregària diària
Jesús critica les autoritats religioses del seu temps (escribes, fariseus i mestres de la Llei).
Els diu, en definitiva, que no tenen gens clares les prioritats: deixen de banda el que és més important (la justícia i l’amor de Déu) i es fixen en coses que són secundàries (tot i que d’això també caldria fer-ne cas, reconeix). Els agrada ocupar els primers seients perquè els vegin (com si fossin ells la prioritat de la comunitat!). De fet, el que passa és que, així, esdevenen sepulcres que la gent no veu i, sense adonar-se’n, trepitja. Tan irrellevants i tan poc prioritaris són!
Jesús no sembla tenir pèls a la llengua. Un mestre de la Llei se sent ofès pel que diu. Li ho comenta…, i Jesús encara rebla el clau, tot acusant els mestres de la Llei de posar fardells sobre la gent que ells són incapaços de tocar amb un dit.
No faríem bé si pensàvem que aquestes crítiques són coses d’altre temps i que avui en dia no tenen importància. No faríem bé, sobretot, els qui exercim algun ministeri al si de la comunitat eclesial.
Perquè si les escoltàvem humilment i ens deixàvem afaiçonar per elles, ben segur que esdevindríem pastors «segons el cor de Déu», pastors que fan «olor d’ovella».
Josep Giménez sj