Lluc 11:5-13 BCI
5I els digué encara:
—Si algú de vosaltres té un amic i el va a trobar a mitjanit i li diu: “Amic, deixa’m tres pans, 6que un amic meu ha arribat de viatge, se m’ha presentat a casa i no tinc res per a oferir-li”, 7segur que no li respondrà de dins estant: “No m’amoïnis, la porta ja és tancada i tant jo com els meus fills ja som al llit; no em puc aixecar a donar-te’ls.” 8Us asseguro que, si no s’aixeca a donar-los-hi per amistat, la impertinència d’aquell l’obligarà a aixecar-se per donar-li tot el que necessita.
9»I jo us dic: Demaneu, i us donaran; cerqueu, i trobareu; truqueu, i us obriran. 10Perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba; i a qui truca, li obren. 11Quin pare d’entre vosaltres, si el seu fill li demana peix, en comptes de peix li donarà una serp? 12I si li demana un ou, ¿li donarà potser un escorpí? 13Així, doncs, si vosaltres, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el Pare del cel donarà l’Esperit Sant als qui l’hi demanen.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Lluc 11:5-13 BCI
Inspiració - 2026-10-08 Pregària diària
Aquest text evangèlic combina la paràbola de l’amic inoportú, l’ensenyament sobre la perseverança en la pregària i la certesa de la bondat del Pare, que concedeix l’Esperit Sant a qui l’hi demana.
En primer lloc, la paràbola fa una crida a practicar una hospitalitat incondicional que superi la comoditat i els horaris. Les comunitats i serveis eclesials hem de mantenir les portes obertes per no respondre mai amb un rebuig a ningú que demani acollida, escolta o ajuda.
En segon lloc, ens anima a demanar, cercar i trucar amb persistència. La pregària no és una evasió, sinó una intercessió profètica per la pau i la justícia. Quan demanem el pa de cada dia, reclamem dignitat, treball i habitatge per a tothom. Aquesta insistència exigeix no rendir-se davant les injustícies i continuar trucant a les portes de les administracions, de la societat i de la mateixa Església en defensa dels més febles.
Finalment, l’amor patern de Déu serveix de model per a la nostra acció social: cal oferir «pa» (solidaritat real i empatia) en comptes de «pedres» (indiferència, fredor o burocràcia). Així mateix, se’ns exhorta a demanar l’Esperit Sant com el millor regal per a poder transformar el món segons els seus dons.
Amadeu Bonet