Lluc 12:1-7 BCI
1 Mentrestant, la gent s’havia aglomerat a milers, fins al punt que es trepitjaven els uns als altres. Jesús començà a dir primer als seus deixebles:
—Guardeu-vos del llevat dels fariseus, que és la hipocresia. 2 No hi ha res de secret que no s’hagi de revelar, ni res d’amagat que no s’hagi de saber. 3 Per això, tot el que heu dit en la fosca, ho sentiran a plena llum, i el que heu parlat a cau d’orella en la cambra més retirada, ho pregonaran des dels terrats.
4 »A vosaltres, amics meus, us dic que no tingueu por dels qui maten el cos i després ja no poden fer res més. 5 Jo us faré veure qui heu de témer: temeu aquell qui, després de prendre la vida, té poder de tirar a l’infern. Us ho asseguro: a aquest sí que l’heu de témer. 6 ¿No es venen cinc ocells per dues monedes? Doncs bé, Déu no n’oblida ni un de sol. 7 Més encara, fins i tot els cabells us té comptats. No tingueu por: vosaltres valeu més que tots els ocells.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Lluc 12:1-7 BCI
Inspiració - 2025-10-17 Pregària diària
Enmig d’aquella multitud Jesús fa un comentari als seus deixebles sobre la hipocresia. És una situació freqüent parlar en secret d’un altre amb la condició que el que ho escolta “no ho digui a ningú”. Els fariseus hipòcrites es veu que eren especialistes en aquesta mena de converses secretes i que portaven a esventar després segons els seus interessos. Jesús ens avisa que tinguem consciència que el que diem o comentem en secret, si és amb una persona farisaica, aviat serà de domini públic. És que no passa això també moltes vegades entre nosaltres? Generalment la persona que sent la necessitat d’anar explicant secrets, el que vol és una altra cosa, cridar l’atenció, sentir-se important, cercar que l’estimin, etc. Compte, doncs, en les nostres converses, especialment quan tracten d’altres persones.
Parlant de secret, Jesús en la segona part del text d’avui ens recorda que Déu sempre és present arreu, i també en nosaltres. Una presència que a cops ens ha de moure a actuar positivament i segons la seva voluntat, i altres vegades ens ha d’ajudar a una gran confiança, perquè l’amor de Déu arriba fins a tenir “comptats cada un dels cabells”.
Dos bons consells per al dia d’avui: prudència en el parlar i plena confiança en Déu.
Jesús Renau sj