Lluc 12:32-48 BCI
32»No tinguis por, petit ramat, que el vostre Pare es complau a donar-vos el Regne. 33Veneu els vostres béns i doneu els diners com a almoina. Procureu-vos bosses que no es facin malbé, reuniu-vos al cel un tresor que no s’acabi; allà, els lladres no s’hi acosten, ni les arnes no destrossen res. 34Perquè on teniu el tresor, hi tindreu el cor.
35»Estigueu a punt, amb el cos cenyit i les llànties enceses. 36Feu com els criats que esperen quan tornarà el seu amo de la festa de noces, per obrir la porta tan bon punt arribi i truqui. 37Feliços aquells servents que el senyor, quan arribi, trobi vetllant. En veritat us dic que se cenyirà, els farà seure a taula i es posarà a servir-los. 38Feliços d’ells si ve a mitjanit o a la matinada i els troba vetllant així.
39»Prou que ho compreneu: si l’amo de la casa hagués sabut a quina hora de la nit havia de venir el lladre, no hauria permès que li entressin a casa. 40Estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada.
41Aleshores Pere li digué:
—Senyor, ¿dius aquesta paràbola per a nosaltres o bé per a tothom? 42El Senyor continuà:
—¿Qui és l’administrador fidel i assenyat a qui l’amo confiarà els seus servents perquè els doni al temps degut l’aliment que els pertoca? 43El Senyor continuà:
—¿Qui és l’administrador fidel i assenyat a qui l’amo confiarà els seus servents perquè els doni al temps degut l’aliment que els pertoca? 44Us asseguro amb tota veritat que li confiarà tots els seus béns. 45Però si aquell servent es deia: “El meu senyor tarda a venir”, i començava a pegar als criats i a les criades, a menjar, a beure i a embriagar-se, 46vindrà el seu senyor el dia que menys s’ho espera i a l’hora que ell no sap; el castigarà i li farà compartir la sort dels qui no són fidels. 47»El servent que, coneixent la voluntat del seu amo, no ha preparat o no ha fet allò que l’amo volia, rebrà molts assots. 48En canvi, el qui, sense conèixer-la, s’ha fet mereixedor d’assots, en rebrà menys. A qui molt li donen, molt li demanaran; i a qui molt li encomanen, li reclamaran encara més.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Lluc 12:32-48 BCI
Inspiració - 2025-08-10 Pregària diària
Quan Lluc escriu el seu Evangeli, els cristians comencen a ser conscients que la vinguda definitiva del Senyor Jesús, que esperaven immediata, es retarda. La resurrecció ja s’ha realitzat, però la seva consumació està encara per realitzar. Cal, doncs, continuar el camí de seguiment de Jesús vers la plena comunió en Déu. Per a fer aquest camí –que es preveu llarg– amb paciència i sense desesperar, aquest fragment de l’evangeli proposa algunes disposicions molt vàlides també per a nosaltres avui.
En primer lloc ens anima a fer aquest camí SENSE POR. Això és: CONFIANT que Déu Pare consumarà en nosaltres el que ja ha iniciat amb Jesucrist. El contrari de la confiança no és el dubte sinó la por. La por pot paralitzar el nostre seguiment confiat de Jesús vers el Pare. Per això cal combatre-la.
Una expressió concreta d’aquesta por és viure per acaparar, retenir. Aquest és un viure auto-centrat. Lluc ens convida a vèncer aquesta concreció de la por i a fer-ho amb una concreció de la confiança: la vida la lliurem a Aquell que ens l’ha donada, perquè precisament ens l’ha donada per a lliurar-la.
Per últim, per fer aquest llarg camí vers la plenitud i gaudir del camí, Lluc assenyala la importància de la VIGILÀNCIA en ardent espera. Vigilància per a saber percebre aquells signes que ens parlen de la presència del Regne entre nosaltres i que són com sagraments que ens orienten i alimenten en el camí. I aquest Regne és el gran tresor, encara per explorar sempre més enllà, on posar el centre del nostre cor.
Carles Marcet sj
Per veure el dibuix de l’evangeli d’avui cal copiar aquest enllaç des de la versió per imprimir: https://lc.cx/nMbPy-