Lluc 12:35-38 BCI

35»Estigueu a punt, amb el cos cenyit i les llànties enceses. 36Feu com els criats que esperen quan tornarà el seu amo de la festa de noces, per obrir la porta tan bon punt arribi i truqui. 37Feliços aquells servents que el senyor, quan arribi, trobi vetllant. En veritat us dic que se cenyirà, els farà seure a taula i es posarà a servir-los. 38Feliços d’ells si ve a mitjanit o a la matinada i els troba vetllant així.


Reflexió on Lluc 12:35-38 BCI

Inspiració - 2026-10-20 Pregària diària

La fidelitat i l’amor son fills l’un de l’altre: el que estima és fidel i el que és fidel ho fa per amor. Feliços els que el Senyor trobarà vetllant fidelment quan tornarà.

Però l’arribada del Senyor no es fa amb gran soroll de timbals i trompetes. El Senyor ens surt a l’encontre silenciosament, diàriament: el que feu amb un d’aquests petits a mi m’ho feu.

Quantes vegades soc curt de vista, no sé o no vull descobrir el Senyor en el germà, giro la cara per no veure’l, em tanco en el meu cercle de confort i deixo passar l’ocasió d’acollir-lo i servir-lo.

Llavors sento en l’ànima el desencís i la buidor que em produeix la meva migradesa i demano al Senyor que m’obri el cor i l’ompli de compassió i misericòrdia.

Ramon Ribas sj