Lluc 12:39-48 BCI

39»Prou que ho compreneu: si l’amo de la casa hagués sabut a quina hora de la nit havia de venir el lladre, no hauria permès que li entressin a casa. 40Estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada.

41Aleshores Pere li digué:
—Senyor, ¿dius aquesta paràbola per a nosaltres o bé per a tothom? 42El Senyor continuà:
—¿Qui és l’administrador fidel i assenyat a qui l’amo confiarà els seus servents perquè els doni al temps degut l’aliment que els pertoca? 43El Senyor continuà:
—¿Qui és l’administrador fidel i assenyat a qui l’amo confiarà els seus servents perquè els doni al temps degut l’aliment que els pertoca? 44Us asseguro amb tota veritat que li confiarà tots els seus béns. 45Però si aquell servent es deia: “El meu senyor tarda a venir”, i començava a pegar als criats i a les criades, a menjar, a beure i a embriagar-se, 46vindrà el seu senyor el dia que menys s’ho espera i a l’hora que ell no sap; el castigarà i li farà compartir la sort dels qui no són fidels. 47»El servent que, coneixent la voluntat del seu amo, no ha preparat o no ha fet allò que l’amo volia, rebrà molts assots. 48En canvi, el qui, sense conèixer-la, s’ha fet mereixedor d’assots, en rebrà menys. A qui molt li donen, molt li demanaran; i a qui molt li encomanen, li reclamaran encara més.


Reflexió on Lluc 12:39-48 BCI

Inspiració - 2025-10-22 Pregària diària

La missió. Estar aquí perquè la Vida en majúscula espera alguna cosa de cada un de nosaltres. Experimentar l’alegria del que és esperat. Saber que s’ha confiat. Potser hem viscut moltes temporades lluny, no gaire conscients, però quin goig quan descobrim que estem en missió, que els nostres dies tenen un sentit, que estem cridats a ser en aquest enorme tapís del món!

Posar-se en recerca, ajudar-se amb la pregària, la nostra trobada íntima amb Déu. Deixar-nos acompanyar pels altres que ens ajuden a conèixe’ns i a posar-nos en camí. El paper de la comunitat, de l’amistat en el Senyor.

I anar-ho repetint tantes vegades com farà falta. Ajustar el rellotge, perquè canviem, canvien les nostres capacitats, canvia el context, a voltes canvia tot… I agrair, agrair sempre la descoberta que vam fer un dia que estem en missió.

Gràcies, Pare, per haver confiat.

M. Lluïsa Geronès Estrada