Lluc 13:1-9 BCI

1Per aquell mateix temps, alguns dels presents explicaren a Jesús el cas d’uns galileus, com Pilat havia barrejat la sang d’ells amb la dels sacrificis que oferien. 2Jesús els respongué:
—¿Us penseu que aquells galileus van morir així perquè eren més pecadors que tots els altres galileus? 3Us asseguro que no: i si no us convertiu, tots acabareu igual. 4I aquelles divuit persones que van morir a Siloè quan la torre els va caure al damunt, * ¿us penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem? 5Us asseguro que no: i si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera.

6I va afegir aquesta paràbola:
—Un home tenia una figuera plantada a la seva vinya. Va anar a buscar-hi fruit i no n’hi trobà. 7Llavors digué al qui li menava la vinya:
»—Mira, fa tres anys que vinc a buscar fruit d’aquesta figuera i no n’hi trobo. Talla-la. Per què ha d’ocupar la terra inútilment? 8»Ell li respongué:
»—Senyor, deixa-la encara aquest any. La cavaré tot al voltant i hi tiraré fems, 9a veure si dona fruit d’ara endavant. Si no, fes-la tallar.


Reflexió on Lluc 13:1-9 BCI

Inspiració - 2026-10-24 Pregària diària

A l’Evangeli d’avui Jesús ens convida a no mirar les desgràcies dels altres per buscar culpables, sinó a mirar el nostre propi cor. Jesús no pensa en un Déu “justicier”, més aviat canvia l’orientació de la pregunta que li exposen i hàbilment la capgira per posar en qüestió la nostra pròpia responsabilitat.

La paràbola de la figuera estèril ens parla d’un Déu que no es cansa de nosaltres. El vinyater demana: «Deixa-la encara un any més». És el temps de la paciència, de la misericòrdia i de la nova oportunitat.

Potser també nosaltres necessitem que Déu ens digui avui: «Encara hi ha temps». Temps per tornar a començar, per cuidar allò que s’ha anat afeblint, per estimar més, per perdonar i per donar fruits.

Senyor, dona’ns un cor disponible per a la conversió i ajuda’ns a confiar en la teva paciència. Que la nostra vida pugui donar fruits de pau, d’amor i d’esperança.

Emili Reimat