Lluc 13:10-17 BCI
10 Un dissabte, Jesús ensenyava en una de les sinagogues. 11 Hi havia allà una dona que des de feia divuit anys tenia una malaltia produïda per un esperit. Anava tota encorbada i no es podia redreçar per res. 12 Jesús, en veure-la, la va cridar i li digué:
—Dona, quedes lliure de la teva malaltia! 13 Li va imposar les mans i a l’instant ella es redreçà i glorificava Déu. 14 Però el cap de la sinagoga, indignat perquè Jesús havia curat en dissabte, deia a la gent:
—Hi ha sis dies per a treballar. Veniu a fer-vos curar un d’aquests dies i no en dissabte. 15 El Senyor li contestà:
—Hipòcrites! ¿No és veritat que també en dissabte tots deslligueu el bou i l’ase de l’estable i els porteu a l’abeurador? 16 ¿No calia, doncs, precisament en dissabte, deslligar aquesta filla d’Abraham que Satanàs tenia subjectada des de feia divuit anys? 17 Amb aquestes paraules, tots els seus adversaris van quedar avergonyits. La gent, en canvi, s’alegrava de totes les coses extraordinàries que feia.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Lluc 13:10-17 BCI
Inspiració - 2025-10-27 Pregària diària
En aquest fragment de l’evangeli Jesús fa almenys dos miracles.
Primer guareix aquella dona encorbada que no es podia redreçar de cap de les maneres. I, després, el segon miracle consisteix a deixar el cap de la sinagoga sense paraules.
Una dona que, pel pes de la seva malaltia, fa divuit anys que va encorbada, que no es pot redreçar. Divuit anys mirant a terra. Divuit anys de patiment. Divuit anys sense esperança. Divuit anys sense poder alçar el cap. Sense poder mirar els altres de tu a tu. Sense futur. Sense projectes. Sense esperança…
No és cert que aquesta dona s’assembla molt a tu i a mi?
Visc la vida dret i caminant amb pas lleuger, amb optimisme, amb el cap ben alt, esperant il·lusionadament el futur i afrontant reptes sabent que tinc coses a fer en aquest món nostre que si no les faig jo quedaran per fer?
O més aviat la meva vida és com la de la dona de l’Evangeli? Potser no en el sentit físic, però sí en el sentit anímic i ètic.
En definitiva: visc jo? O deixo que les circumstàncies facin de la meva vida el que vulguin?
Deixa que avui, i no demà, Jesús t’imposi les mans i et digui a tu també: “queda lliure de la teva malaltia”… JESÚS VOL DONAR SENTIT A LA TEVA EXISTÈNCIA!!!
Xavier Rodríguez sj