Lluc 14:12-14 BCI
12Després digué al qui l’havia convidat:
—Quan facis un dinar o un sopar, no hi cridis els teus amics, ni els teus germans, ni els teus parents, ni veïns rics. Et podrien tornar la invitació i ja tindries la teva recompensa. 13Més aviat, quan facis un banquet, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. 14Feliç de tu, llavors, perquè ells no tenen res per a recompensar-te, i la recompensa, la trobaràs quan ressuscitin els justos.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Lluc 14:12-14 BCI
Inspiració - 2025-11-03 Pregària diària
“Do ut des”—et dono perquè em donis. Tant sovint aquesta és la nostra manera de funcionar! T’estimo perquè m’estimis. Però no és certament aquesta la manera de funcionar de Déu. Déu és Amor i l’Amor només pot entendre’s com a pura Donació i Gratuïtat. Déu estima “a fons perdut” —sense esperar res a canvi. Estima perquè sí. Estimar per a estimar. L’evangeli d’avui ens demana que també nosaltres estimem com ell, a fons perdut. Per això “quan facis una festa, no hi convidis ningú conegut… Convida-hi, més aviat, els pobres… Els primers et tornaran el convit… Els últims no podran fer-ho i, aleshores, serà Déu mateix qui t’ho recompensarà”. Perquè la paga de l’amor només pot ser l’amor. Si ho féssim així… Si l’Església ho fes així… Aleshores es faria veritat, en la nostra vida i en la vida de l’Església, el que demanem en aquesta pregària de la litúrgia: Renovats i conformats a la imatge de Crist, presentarem davant del món el veritable rostre de Jesús.
Josep Giménez sj