Lluc 14:1,7-14 BCI
1Un dissabte, Jesús va anar a menjar a casa d’un dels principals dels fariseus. Ells l’estaven observant.
7Jesús observà que els convidats havien escollit els primers llocs i els proposà aquesta paràbola: 8—Quan algú et convida a un banquet de noces, no et posis al primer lloc. Hi podria haver un convidat més important que tu, 9i llavors vindria el qui us ha convidat tots dos i et diria: “Cedeix-li el lloc”, i tu hauries d’anar a ocupar el darrer lloc, tot avergonyit. 10Més aviat, quan et conviden, ves a posar-te al darrer lloc i, quan vingui el qui t’ha convidat, et dirà: “Amic, puja més amunt.” Llavors seràs honorat davant tots els qui són a taula. 11Tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit.
12Després digué al qui l’havia convidat:
—Quan facis un dinar o un sopar, no hi cridis els teus amics, ni els teus germans, ni els teus parents, ni veïns rics. Et podrien tornar la invitació i ja tindries la teva recompensa. 13Més aviat, quan facis un banquet, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. 14Feliç de tu, llavors, perquè ells no tenen res per a recompensar-te, i la recompensa, la trobaràs quan ressuscitin els justos.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Lluc 14:1,7-14 BCI
Inspiració - 2025-08-31 Pregària diària
Jesús, aprofitant que està entaulat amb els fariseus, tot veient que comprensió que tenen del Regne de Déu és ben diferent de la seva, els presenta dues paràboles en què expressa la seva vivència del Regne.
La primera paràbola ve a dir que el Regne de Déu no és una conquesta, no el guanyem nosaltres a base d’accions meritòries que ens permeten córrer i assegurar les millors places del banquet. Des d’aquesta mentalitat potser haurem de retrocedir avergonyits. El Regne és un do, un regal, i l’únic que cal fer és acollir-lo humilment. No importa restar a les darreres files amb la sensació de no haver fet prou mèrits. Més aviat, des d’aquesta humilitat agraïda hom es pot trobar molt més a prop d’allò que desitjava.
Amb la segona paràbola Jesús expressa que el Regne de Déu és l’àmbit de la sobreabundància. Va molt més enllà dels nostres costums i criteris, sovint molt mesquins, que es limiten a ser generosos amb (= convidar) els coneguts, els amics, els del propi grup, aquells que correspondran amb generositat a la meva generositat. Déu convida tothom al Regne i, preferentment els més desvalguts, aquells que no podran correspondre. Perquè el criteri del Regne de Déu no és purament l’equitat sinó la sobreabundància.
Carles Marcet sj
Per veure el dibuix de l’evangeli d’avui, copieu l’enllaç des de la versió per imprimir: https://lc.cx/LAIGjA