Lluc 1:46-56 BCI
46Maria digué:
—La meva ànima magnifica el Senyor,
47el meu esperit celebra Déu que em salva, 48 perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa; des d’ara totes les generacions em diran benaurada, 49 perquè el Totpoderós obra en mi meravelles; el seu nom és sant, 50 i l’amor que té als qui creuen en ell s’estén de generació en generació. 51 »Les obres del seu braç són potents: dispersa els homes de cor altiu, 52 derroca els poderosos del soli i exalta els humils; 53 omple de béns els pobres, i els rics se’n tornen sense res. 54-55 »Ha protegit Israel, el seu servent, com havia promès als nostres pares; s’ha recordat del seu amor a Abraham i a la seva descendència per sempre.
56 Maria es va quedar uns tres mesos amb ella, i després se’n tornà a casa seva.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Lluc 1:46-56 BCI
Inspiració - 2025-12-22 Pregària diària
La meva ànima sovint es queixa, o viu en el lament, o espera “que passi tot això”… o, altres cops, vol desaparèixer en un racó, amagada de tot…
I escolto Maria; ella, enmig del desconcert i la sorpresa, magnifica el Senyor. Quan li compliquen la vida, no cau en la trampa de lamentar-se, sinó que celebra que Déu és bo i fidel. En canviar-se-li els plans, confia i es deixa portar, agraïdament. Fa memòria de la misericòrdia del Senyor.
Potser que l’escolti i li demani d’aprendre a viure així. Aprendre a aixecar el cap i mirar amunt. Mirar més enllà. Acollir i confiar. Sentir-me, com ella, a les mans del Senyor.
Josep Miquel Esteban sj