Lluc 15:1-10 BCI
1Els publicans i els altres pecadors s’acostaven tots a Jesús per escoltar-lo. 2Els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven i deien: —Aquest home acull els pecadors i menja amb ells.
3Jesús els va proposar aquesta paràbola: 4—¿Quin home d’entre vosaltres, si té cent ovelles i en perd una, no deixa les noranta-nou al desert i va a buscar la perduda fins que la troba? 5I quan l’ha trobada, se la posa a les espatlles ple d’alegria 6i, arribant a casa, convida els amics i els veïns dient-los: “Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat l’ovella que havia perdut.” 7»Jo us dic que, igualment, hi haurà més alegria en el cel per un sol pecador que es converteix que no pas per noranta-nou justos que no necessiten convertir-se.
8»O bé, ¿quina dona, si té deu monedes de plata i en perd una, no encén una llàntia i escombra la casa amb tota cura fins que la troba? 9I quan l’ha trobada, convida les amigues i veïnes dient-los: “Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat la moneda que havia perdut. 10»Igualment jo us dic que hi ha una alegria semblant entre els àngels de Déu per un sol pecador que es converteix.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Lluc 15:1-10 BCI
Inspiració - 2024-11-07 Pregària diària
Avui podríem posar un títol a l’evangeli: l’elogi de l’alegria. Quan perdem una cosa acostumem a passar-ho malament; fins i tot, a tenir moments d’angoixa, d’estar segurs que allò que busquem ha d’estar necessàriament allí.
Aquest desig de buscar, i aquesta certesa que allò que busquem és allí són dues coses que es troben darrere d’aquestes paràboles de Regne que llegim a l’Evangeli d’avui. Posar l’èmfasi en l’alegria de trobar, ens pot fer oblidar la certesa de la presència que ens impulsa a la recerca.
En un món tant allunyat a vegades del que Déu vol i desitja, és una invitació a l’esperança viure’s des del convenciment que Déu pren la iniciativa d’estimar-nos i de proposar-nos el Regne. L’esperança de saber del cert que Déu és present en el món. Tant de bo no perdem mai aquesta esperança.
Enric Puiggròs sj