Lluc 16:1-13 BCI
1Jesús deia també als seus deixebles:
—Un home ric tenia un administrador, que va ser acusat de malversar els seus béns. 2Ell el cridà i li digué:
»—Què és això que sento a dir de tu? Dona’m comptes de la teva administració, perquè d’ara endavant ja no podràs administrar els meus béns. 3»L’administrador va pensar: “Què faré, ara que el meu amo em treu de la feina? Cavar, no m’hi veig amb forces; captar, em fa vergonya. 4Ja sé què faré per a trobar gent que em rebi a casa seva quan perdi l’administració.” 5»Llavors va cridar un per un els qui tenien deutes amb el seu amo. Al primer li digué:
»—Quant deus al meu amo? 6»Llavors va cridar un per un els qui tenien deutes amb el seu amo. Al primer li digué:
»—Quant deus al meu amo?
»Ell li digué:
»—Aquí tens el teu rebut. Seu i ara mateix escriu-ne un que digui cinquanta. 7»A un altre li digué:
»—I tu, quant deus?
»Li respongué:
»—Cent sacs de blat.
»Ell li diu:
»—Aquí tens el teu rebut. Escriu-ne un que digui vuitanta. 8I el Senyor va lloar l’administrador del diner, que és enganyós, perquè havia actuat amb astúcia: —Els fills d’aquest món, en els tractes entre ells, són més astuts que els fills de la llum. 9I jo us dic: Guanyeu-vos amics a costa del diner, que és enganyós, perquè, quan tot s’hagi acabat, us rebin a les estances eternes.,
10Qui és fidel en una cosa molt petita, també és fidel en una de gran, i qui enganya en les coses petites, també enganya en les grans. 11Per tant, si no heu estat fidels en l’administració del diner, que és enganyós, ¿qui us confiarà els béns veritables? 12I si no heu estat fidels en les coses que són d’un altre, ¿qui us donarà allò que us pertany? 13Cap criat no pot servir dos senyors, perquè, si estima l’un, avorrirà l’altre, i si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu servir alhora Déu i el diner. ,
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Lluc 16:1-13 BCI
Inspiració - 2025-09-21 Pregària diària
Aquesta terra nostra és el regal que Déu ens ha posat a les mans perquè tots els seus fills puguin viure dignament i feliços.
Al començament la terra era un caos i Déu hi anà posant ordre i harmonia, preparant la casa dels seus fills: va fer la llum, el sol i la lluna. Plantà arbres i tota mena d’animals.
I Déu digué a Adam i Eva: ompliu la terra i domineu-la.
Els homes vam comprendre malament aquestes paraules de Déu. Sí, hem omplert la terra amb més de deu mil milions de fills de Déu. Però molts pateixen la pobresa i la fam pel mal repartiment de les riqueses que Déu ens ha donat per a tots. Sí, hem dominat la terra i l’hem fet més humana, més fàcil de viure-hi.
Però l’ambició de riqueses ens ha fet explotar-la sense mesura. Tant, que fins i tot hem posat en perill d’extinció la creació. Hem estat mals administradors d’aquest capital que ell ens va regalar. I Jesús alabà el mal administrador perquè els homes del món són més prudents que els fills de la llum.
Ara, doncs, els fills de la llum hem de reparar el caos que hem creat. Ara som nosaltres els que hem de netejar els mars plens de plàstics. Som nosaltres els que hem de purificar els aires contaminats.
Però l’ambició humana impedeix retornar la bellesa a la creació. Que difícil és distribuir les riqueses amb justícia perquè tots els fills de Déu puguin viure dignament!
Que Déu ens ajudi a ser bons administradors dels seus dons. Que amb l’ajuda seva retornem l’esplendor primera a l’obra del creador. I que la gran família dels fills d’Adam visquin units, en justícia i pau.
Ramon Ribas sj
Per veure el dibuix de l’evangeli d’avui, copieu l’enllaç des de la versió per imprimir: https://lc.cx/fKOQR5