Lluc 1:67-79 BCI
67Zacaries, el pare de Joan, quedà ple de l’Esperit Sant i es posà a profetitzar dient:
68—Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel: *
ha visitat el seu poble i l’ha redimit;
69 fa que s’aixequi un salvador poderós per a nosaltres
a la casa del seu fill David,
70com havia anunciat de temps antic
per boca dels seus sants profetes:
71ell ens salva de tots els enemics,
de les mans dels qui ens volen mal.
72Ha mostrat així el seu amor als nostres pares,
s’ha recordat de l’aliança santa
73que jurà al nostre pare Abraham,
prometent de concedir-nos que, 74sense por,
lliures dels enemics, li donem culte, 75in holiness and righteousness
in his presence all our days.
76»I a tu, infant, et diran profeta de l’Altíssim,
perquè aniràs al davant del Senyor
a preparar els seus camins;
77faràs saber al poble que li ve la salvació,
que li són perdonats els seus pecats.
78 A causa de la tendra misericòrdia del nostre Déu,
l’alba des de dalt esclatarà sobre nosaltres, 79 per il·luminar els qui seuen a les tenebres i a l’ombra de la mort,
guiar els nostres peus pel camí de la pau”.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Lluc 1:67-79 BCI
Inspiració - 2025-12-24 Pregària diària
Avui l’evangeli ens proposa un càntic que molts de forma quotidiana o esporàdicament recitem al matí. És el càntic de Zacaries. Juntament amb el Magnificat, encara que siguin diferents, crec que són cants d’esperança i també ens ajuden a mirar cap al futur.
Si veiem els versets anteriors a aquest evangeli, veuríem Zacaries, que havia estat incrèdul i reticent. Ara proclama amb ple convenciment la pròpia experiència de Déu, viscuda durant els nou mesos de gestació del seu fill Joan el Baptista, i es preguntava: ¿Què serà d’aquest noi?
¿No es veritat que els que tenim fills o nets petits o davant d’un infant, ens ha passat pel cap aquesta mateixa pregunta?
Doncs el càntic de Zacaries ens dóna pistes per on pot anar el nostre compromís i la responsabilitat que tenim de portar esperança en un món que sembla que l’ha perdut, i ens quedem “llepant-nos les ferides” que ens produeixen segons quines notícies.
Per això, nosaltres, seguint Jesús, hem de ser portadors d’esperança en un futur millor per a infants, joves i grans, sobretot per tantes persones “invisibles” en la nostra societat, tot i que els tenim tan propers!
Tant de bo, a tocar de la Nit de Nadal, puguem com Zacaries cantar la fidelitat de Déu envers la humanitat per sempre.
Bon Nadal!!
Joan Carles Nicuesa