Lluc 17:11-19 BCI
11Tot fent camí cap a Jerusalem, Jesús passava entre Samaria i Galilea. 12A l’entrada d’un poble van anar a trobar-lo deu leprosos, que s’aturaren un tros lluny 13i es posaren a cridar:
—Jesús, mestre, tingues pietat de nosaltres! 14En veure’ls, Jesús els digué:
—Aneu a presentar-vos als sacerdots.
Mentre hi anaven, van quedar purs de la lepra. 15Un d’ells, quan s’adonà que havia estat guarit, va tornar enrere glorificant Déu amb grans crits, 16es prosternà als peus de Jesús amb el front a terra i li donava gràcies. Aquell home era un samarità. 17Jesús digué:
—¿No eren deu, els qui han quedat purs? ¿On són els altres nou? 18¿No n’hi ha hagut cap que tornés per donar glòria a Déu fora d’aquest estranger? 19I li digué:
—Aixeca’t i ves-te’n: la teva fe t’ha salvat.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Lluc 17:11-19 BCI
Inspiració - 2025-11-12 Pregària diària
Donar gràcies… Deixar que sorgeixi la gratitud… Viure amb un cor agraït… És molt més que una bonica norma de cortesia. És tota una dimensió espiritual.
Reconèixer tot el que rebo. Adonar-me’n i valorar-ho.
La vida sencera és do. Per més que jo m’esforci i la treballi. És clar! Estic envoltat de do. Regal. Generositat que se’m dóna.
Jesús diu que agrair és “donar glòria a Déu”. Hi ha alguna cosa més important a fer?
Josep Miquel Esteban sj