Lluc 17:11-19 BCI
11Tot fent camí cap a Jerusalem, Jesús passava entre Samaria i Galilea. 12A l’entrada d’un poble van anar a trobar-lo deu leprosos, que s’aturaren un tros lluny 13i es posaren a cridar:
—Jesús, mestre, tingues pietat de nosaltres! 14En veure’ls, Jesús els digué:
—Aneu a presentar-vos als sacerdots.
Mentre hi anaven, van quedar purs de la lepra. 15Un d’ells, quan s’adonà que havia estat guarit, va tornar enrere glorificant Déu amb grans crits, 16es prosternà als peus de Jesús amb el front a terra i li donava gràcies. Aquell home era un samarità. 17Jesús digué:
—¿No eren deu, els qui han quedat purs? ¿On són els altres nou? 18¿No n’hi ha hagut cap que tornés per donar glòria a Déu fora d’aquest estranger? 19I li digué:
—Aixeca’t i ves-te’n: la teva fe t’ha salvat.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Lluc 17:11-19 BCI
Inspiració - 2026-11-11 Pregària diària
No ens ho acabem de creure, ni ho acabem de viure!! Molt més que una norma de cortesia i bona educació, l’agraïment és un element importantíssim en la nostra vida. És tot un itinerari espiritual.
Reconèixer el do rebut —i agrair-lo!— va configurant la persona sencera. Va posant-nos en contacte amb allò més real i més pregonament humà que som: necessitats i limitats. I, alhora, estimats i agraciats.
Les nostres fantasies d’autosuficiència i perfecció cauen ben aviat. No suporten la prova de la realitat.
I el que ens manté drets és la constatació de sentir-nos estimats i sostinguts pel favor de Déu, que es manifesta de les més diverses i variades formes. No ha de ser casualitat que Jesús pregués tot dient: «Et dono gràcies, Pare, Senyor del cel i de la terra…».
Josep Miquel Esteban sj