Lluc 18:9-14 BCI
9Jesús proposà una altra paràbola a uns que es refiaven de ser justos i menyspreaven els altres:10—Dos homes van pujar al temple a pregar: l’un era fariseu i l’altre publicà. 11 »El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: “Déu meu, et dono gràcies perquè no soc com els altres homes, lladres, injustos, adúlters, ni soc tampoc com aquest publicà. 12Dejuno dos dies cada setmana i dono la desena part de tot el que guanyo o adquireixo.” 13 »Però el publicà, de lluny estant, no gosava ni aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit, tot dient: “Déu meu, sigues-me propici, que soc un pecador.” 14 »Jo us dic que aquest va baixar perdonat a casa seva, i no l’altre; perquè tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Lluc 18:9-14 BCI
Inspiració - 2026-03-14 Pregària diària
Aquest text cau al bell mig de la Quaresma i no és casualitat.
El fariseu és un bon practicant: fa dejuni, dona una part dels bens que ha adquirit, respecta la Llei…, fins aquí res que no pugui ser agradable a Déu. Però al fariseu li falta precisament allò essencial, la seva pràctica externa no l’ha dut a una conversió del cor. No sé sent pecador. Ha establert amb Déu una relació de tipus comercial en què la pràctica de la Llei dispensa de la conversió profunda del cor, i és d’això que es vanta: “no soc com els altres”. (Fixa’t en un detall prou significatiu: diu que el fariseu pregava “dret”).
Posem ara els ulls en el publicà. No se’ns diu res del seu compliment de la Llei; fins i tot pel fet de ser publicà podem endevinar que no es guanyava la vida gaire honradament o, més clarament, que era un corrupte. Però en canvi davant Déu abaixa els ulls i es reconeix pecador i necessitat del seu perdó. I és precisament el publicà qui baixa perdonat a casa seva.
Com ens hem situat davant de Déu durant aquesta Quaresma, com el fariseu o com el publicà? Encara hi som a temps.
Santi Torres