Lluc 19:45-48 BCI
45Llavors Jesús va entrar al recinte del temple i es posà a expulsar-ne els venedors. 46Els deia:
—Diu l’Escriptura:
El meu temple serà casa d’oració, però vosaltres n’heu fet una cova de lladres.
47Cada dia ensenyava en el temple. Els grans sacerdots, els mestres de la Llei i els principals del poble buscaven de fer-lo morir, 48però no sabien com fer-s’ho, perquè tot el poble estava pendent d’ell i l’escoltava.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Lluc 19:45-48 BCI
Inspiració - 2025-11-21 Pregària diària
L’expulsió dels venedors del temple resulta una escena molt dura per a Lluc, que l’amoroseig tant com pot. En realitat només dona els trets essencials de l’esdeveniment. Després evoca una dada que ja es troba en Marc, però sense elaborar: que Jesús ensenyava cada dia en el temple. El que va marcar la vida de Jesús des de la seva infantesa en l’evangeli de Lluc (“¿per què em buscàveu, no sabíeu que jo devia estar a la casa del meu Pare?” Lc 2,49), ara es fa realitat en la seva entrada a Jerusalem i al temple, després del llarg viatge. Els darrers dies de la seva vida, Jesús els passarà ensenyant en el temple (20,1; 21,2; 21,5-6; 21,37-38). Per tant, l’escena del text d’avui es podria descriure com la presa de possessió del temple per part de Jesús. El temple serà el lloc de pregària dels cristians de Jerusalem després de la resurrecció de Jesús (Ac 2,46 cf. Ac 1,14). La destrucció de Jerusalem els deixarà a la intempèrie. Els caldrà començar de zero. A Lluc li caldrà explicar com es van organitzar els cristians sense el temple de Jerusalem. Una tasca gegantina, atès que les sinagogues de la diàspora jueva, vers la fi del segle I, no els van permetre d’assistir més al seu culte. És el llibre dels Fets dels apòstols que narra com es va anar substituint el culte del temple per les eucaristies i les trobades de les comunitats cristianes dels primers anys del cristianisme. En això Pau hi va tenir un paper fonamental.
Oriol Tuñí sj