Lluc 21:1-4 BCI
1Llavors Jesús alçà la vista i veié gent rica que tirava les seves ofrenes a la sala del tresor. 2Va veure també una viuda molt pobra que hi tirava dues petites monedes de coure, 3i digué:
—Us asseguro amb tota veritat que aquesta viuda pobra ha tirat més que tots els altres. 4Tots aquests han donat com a ofrena el que els sobrava; ella, en canvi, ha donat el que necessitava, tot el que tenia per a viure.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Lluc 21:1-4 BCI
Inspiració - 2025-11-24 Pregària diària
Crida l’atenció la capacitat que tenia Jesús d’observar els gestos aparentment petits de la gent bona i que solen passar normalment desapercebuts, enmig del rebombori que solen fer els gestos grandiloqüents dels poderosos d’aquest món. Amb aquesta capacitat d’observació Jesús rescatava del pou de l’oblit històries petites i senzilles que nodreixen la nostra vida. De fet, parlem de gestos petits i, en el cas d’aquesta vídua, no ho hauríem de fer. Donant aquelles dues petites monedes, es donava a si mateixa, perquè les necessitava prou i era tot el que tenia per a viure. Déu no tan sols dona, sinó que es dona, i això espera que fem nosaltres. Avui volem agrair a Jesús que, amb la seva capacitat d’observació, ens posi al davant aquests mestres de vida, com aquell vídua anònima, de qui tantes lliçons de vida podem aprendre.
Josep Giménez sj