Lluc 21:29-33 BCI
29Els digué una paràbola:
—Mireu la figuera i els altres arbres: 30quan veieu que comencen a brotar, coneixeu que l’estiu ja és a prop. 31Igualment, quan veureu que succeeix tot això, sapigueu que és a prop el Regne de Déu. 32En veritat us dic que no passarà aquesta generació sense que tot això hagi succeït. 33El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Lluc 21:29-33 BCI
Inspiració - 2025-11-28 Pregària diària
Perquè no ens perdem en teories, visions escatològiques i contextos apocalíptics, Lluc té l’encert de posar-nos una comparació ben casolana, rural i de sentit comú. És cert que Jesús i les primeres comunitats tenien la convicció que la fi del món podia venir aviat. I és natural que es respirés un cert clima d’urgències. Però avui, després d’esperar més de vint segles, queda molta feina a fer. I per això ens parla del món rural, on sempre hi cal la suor, l’esperança, la vigilància, la cura diària. Com la vida cristiana, feta de discerniment, de pregària, de saviesa interna i d’obres dictades per l’amor i la bondat de cor.
Però no es pot negar que la imatge que Lluc ens posa és cordial, suau i suggerent, com tota la vida de la natura. Si les coses són “signes dels temps”, més ho som nosaltres, que tenim una naturalesa que necessita expressar-se en signes, que necessita “vessar cap enfora” el nostre món interior. Cal que siguem dones i homes de transparència, d’autenticitat. Homes i dones que esperin, no la fi del món, sinó la fi d’un món massa pervertit pels antivalors de la cultura de la mediocritat. Una figuera bona no pot donar fruits mediocres. Sortosament, hi ha molts brots d’esperança verda, de bisbes de Roma que fan florir una petita primavera de l’Església…