Lluc 2:16-21 BCI
16Hi anaren, doncs, de pressa i trobaren Maria i Josep, amb el nen posat a la menjadora. 17En veure-ho, van contar el que els havien anunciat d’aquell infant. 18Tothom qui ho sentia quedava meravellat del que explicaven els pastors. 19Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava. 20Després els pastors se’n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit: tot ho van trobar tal com els ho havien anunciat.
21Quan van complir-se els vuit dies i hagueren de circumcidar l’infant, li van posar el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l’àngel abans que el concebés la seva mare.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Lluc 2:16-21 BCI
Inspiració - 2026-01-01 Pregària diària
Comencem el nou any posant-lo sota la protecció de Maria, Mare de Déu. L’evangeli d’avui parla d’ella i ens porta de nou a l’encant del pessebre. Els pastors van sense demora a la cova, i què hi troben? Hi troben, diu el text, «Maria i Josep, i el nen jaient al pessebre». Aturem-nos en aquesta escena i imaginem Maria, com una mare tendra i atenta, que acaba de posar Jesús al pessebre. En aquest gest delicat, hi podem veure un do que se’ns fa: la Verge no reté el seu Fill per a ella, sinó que ens el presenta; no el reté només entre els seus braços, sinó que el diposita per convidar-nos a mirar-lo, a acollir-lo i a adorar-lo.
Així és la maternitat de Maria: ofereix el seu Fill acabat de néixer a tots nosaltres. Sempre dona el Fill, assenyala el Fill, sense mai retenir-lo com a cosa seva. Això és així al llarg de tota la vida de Jesús.
I col·locant-lo davant dels nostres ulls, sense dir ni una paraula, ens dona un missatge meravellós: Déu és a prop, a l’abast de la mà. No ve amb el poder d’algú que vol ser temut, sinó amb la fragilitat d’algú que demana ser estimat; no ens jutja des de l’altura d’un tron, sinó que ens mira des de baix com un germà, i encara més, com un fill.
Neix petit i necessitat perquè ningú no s’hagi de sentir mai avergonyit de si mateix: precisament quan experimentem la nostra debilitat i fragilitat, podem sentir Déu encara més a prop, perquè se’ns ha presentat d’aquesta manera, feble i fràgil. Com els pastors, hi vaig, contemplo, callo i després, anuncio.
Josep Maria Bullich i Sarró sj