Lluc 2:36-40 BCI
36Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d’Aser. Era d’edat molt avançada: després de casada, havia viscut set anys amb el seu marit, 37però havia quedat viuda, i ara ja tenia vuitanta-quatre anys. Mai no es movia del temple i donava culte a Déu nit i dia amb dejunis i pregàries. 38Ella, doncs, es va presentar en aquell mateix moment i donava gràcies a Déu i parlava de l’infant a tots els qui esperaven que Jerusalem seria alliberada.
39Quan hagueren complert tot el que manava la Llei del Senyor, se’n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret. 40L’infant creixia i s’enfortia, * ple de saviesa; i Déu li havia donat el seu favor.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Lluc 2:36-40 BCI
Inspiració - 2025-12-30 Pregària diària
La gent de Déu, com la profetessa Anna, veu en el Nen Jesús molt més que una criatura qualsevol. Això és un do, una gràcia molt especial de Déu.
Jesús anirà descobrint, progressivament, al llarg de la seva vida, el que és i el qui és des de sempre, des de l’eternitat. Això és el que vol dir que «el noi creixia i es feia fort». És a dir, creixia físicament: nen, adolescent, jove, adult. «Era entenimentat». És a dir, creixia en la saviesa i els coneixements humans: de la Llei, de la Tradició, etc. I «Déu li havia donat el seu favor». És a dir, creixia en gràcia de Déu, en coneixement del seu Pare Déu, i cada vegada anava prenent més consciència de qui és i de quina és la missió que el Pare li va encomanant.
Xavier Rodríguez sj