Lluc 2:41-51 BCI
41Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb motiu de la festa de Pasqua. 42Quan ell tenia dotze anys, hi van pujar a celebrar la festa, tal com era costum. 43Acabats els dies de la celebració, quan se’n tornaven, el noi es quedà a Jerusalem sense que els seus pares se n’adonessin. 44Pensant-se que era a la caravana, van fer una jornada de camí abans de començar a buscar-lo entre els parents i coneguts; 45i com que no el trobaven, van tornar a Jerusalem a buscar-lo. 46Al cap de tres dies el van trobar al temple, assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. 47Tots els qui el sentien es meravellaven de la seva intel·ligència i de les seves respostes. 48En veure’l allà, els seus pares van quedar molt sorpresos, i la seva mare li digué: —Fill meu, per què t’has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia. 49Ell els respongué: —Per què em buscàveu? No sabíeu que jo havia d’estar a casa del meu Pare?, 50Però ells no comprengueren aquesta resposta. 51Després baixà amb ells a Natzaret i els era obedient. La seva mare conservava tot això en el seu cor.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Lluc 2:41-51 BCI
Inspiració - 2024-06-08 Pregària diària
Aquesta festa és per honorar el sagrat cor de Maria. “Maria conserva totes les coses en el seu Cor”. Poc que entenia! És sorprenent que els evangelis ho constatin tantes vegades. No entendre i conservar en el cor, fan de Maria la nostra germana en la fe. Avui volem contemplar aquest sagrat cor de Maria. No entenia…! Pobra noieta que es va descobrir nou mesos sagrari de Déu, tota ella feta goig i adoració (Lc 1,38); pobra mare jove i poc experimentada que es veu portada a pensar que el seu noiet adolescent s’ha escapat (Lc 2,41); pobra dona que amb els familiars va a buscar a Jesús que sembla que ha perdut el seny (Mc 3,21.31); pobra viuda als peus de la creu on penja el fill agonitzant en el més horrorós dels suplicis (Jn 19,25).
El cor de Maria. “Maria conserva totes les coses en el seu Cor”. Santa Maria, mare de la fe, si poguéssim entrar en el teu cor! Veuríem que en el teu cor s’hi troben tantes mares i pares que només demanen una abraçada i que les portis al cor, perquè no entenem res. I descobriria, que en el teu cor, m’hi tens a mi. “Déu vos salve, Maria, plena de gràcia!” Francesc Riera i Figueras, sj