Lluc 24:13-35 BCI

¹³Aquell mateix dia, dos dels deixebles feien camí cap a un poble anomenat Emmaús, que es troba a onze quilòmetres de Jerusalem, ¹⁴i conversaven entre ells de tot el que havia passat. ¹⁵Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix se’ls va acostar i es posà a caminar amb ells, ¹⁶erò els seus ulls eren incapaços de reconèixer-lo. ¹⁷Jesús els preguntà: —Què és això que comenteu entre vosaltres tot caminant? Ells es van aturar amb un posat trist, ¹⁸i un dels dos, que es deia Cleofàs, li respongué: —¿Tu ets l’únic foraster dels que hi havia a Jerusalem que no saps el que hi ha passat aquests dies? ¹⁹Els preguntà: —Què hi ha passat? Li contestaren: —El cas de Jesús de Natzaret, un profeta poderós en obres i en paraules davant de Déu i de tot el poble: ²⁰els nostres grans sacerdots i els altres dirigents el van entregar perquè el condemnessin a mort, i el van crucificar. ²¹Nosaltres esperàvem que ell seria el qui hauria alliberat Israel; però ara, amb tot això, ja som al tercer dia des que han passat aquestes coses. ²²És cert que algunes dones del nostre grup ens han esverat: han anat de bon matí al sepulcre, ²³o hi han trobat el seu cos i han tornat dient que fins havien tingut una visió d’àngels, els quals asseguraven que ell viu. ²⁴Alguns dels qui són amb nosaltres han anat també al sepulcre i ho han trobat tot tal com les dones havien dit, però a ell no l’han vist pas. ²⁵Aleshores Jesús els digué: —Feixucs d’enteniment i de cor per a creure tot el que havien anunciat els profetes! ²⁶¿No calia que el Messies patís tot això abans d’entrar a la seva glòria?” ²⁷Llavors, començant pels llibres de Moisès i continuant pels de tots els profetes, els va explicar tots els passatges de les Escriptures que es refereixen a ell.

²⁸Mentrestant, s’acostaven al poble on anaven i ell va fer com si seguís més enllà. ²⁹Però ells van insistir amb força dient-li: —Queda’t amb nosaltres, que es fa tard i el dia ja ha començat a declinar. I va entrar per quedar-se amb ells. ³⁰Quan s’hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. ³¹Llavors se’ls obriren els ulls i el van reconèixer, però ell desaparegué del seu davant. ³²I es van dir l’un a l’altre: —¿No és veritat que el nostre cor s’abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures? ³³Llavors mateix es van aixecar de taula i se’n tornaren a Jerusalem. Allí van trobar reunits els Onze i els qui eren amb ells, ³⁴que els van dir: —Realment el Senyor ha ressuscitat i s’ha aparegut a Simó! ³⁵També ells contaven el que havia passat pel camí i com l’havien reconegut quan partia el pa.

“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”