Lluc 24:35-48 BCI
35També ells contaven el que havia passat pel camí i com l’havien reconegut quan partia el pa.
36Mentre parlaven d’això, Jesús es presentà enmig d’ells i els va dir: —Pau a vosaltres. 37Ells es van espantar i, amb l’esglai, es pensaven que veien un esperit. 38Jesús els digué: —Per què esteu torbats? Per què us venen al cor aquests dubtes? 39Mireu-me les mans i els peus: soc jo mateix. Palpeu-me i mireu. Els esperits no tenen carn i ossos, com veieu que jo tinc. 40I mentre deia això els va mostrar les mans i els peus. 41Però com que de tanta alegria no s’ho acabaven de creure i estaven tots sorpresos, els digué: —¿Teniu aquí res per a menjar? 42Llavors li van donar un tros de peix a la brasa. 43El prengué i se’l va menjar davant d’ells.
44Després els digué: —Això és el que us vaig dir quan encara era amb vosaltres: “Cal que es compleixi tot el que hi ha escrit de mi en la Llei de Moisès, en els Profetes i en els Salms.” 45Llavors els obrí l’enteniment perquè comprenguessin el sentit de les Escriptures. 46Els digué: —Així ho diu l’Escriptura: El Messies ha de patir i ha de ressuscitar el tercer dia d’entre els morts, 47i cal predicar en nom d’ell a tots els pobles la conversió i el perdó dels pecats, començant per Jerusalem. 48Vosaltres en sou testimonis.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Lluc 24:35-48 BCI
Inspiració - 2026-04-09 Pregària diària
Esglai… Sorpresa… Alegria…. Quin ensurt…! És ell…?! No pot ser…! Sí que ho és…!!! Com quan volem donar una sorpresa a qui ens estima i a qui estimem, la presència del Senyor Ressuscitat enmig dels deixebles els fa anar el cor “a tota màquina”. I el nostre? Potser ens hem acostumat tant a la Pasqua que ens costa de viure-la com si fos la primera, tal com la van viure els deixebles de Jesús… O potser no acabem d’entendre aquest “calia que” que Jesús fa servir tantes vegades per a explicar els esdeveniments succeïts arran de la seva passió i mort: calia que s’acomplissin les Escriptures…, calia que el Messies patís i ressuscités d’entre els morts…, calia predicar en nom d’ell… I és que no és fàcil d’entendre, aquest “calia que” —ben cert. En qualsevol cas, no es tracta de cap mena de masoquisme que es rabeja en el patiment i en el dolor. Potser només “l’entén” aquell cor (no li demaneu per què: “el cor té les seves raons que el cap no coneix”)…, aquell cor —vull dir— convençut que val la pena jugar-s’ho tot per la causa de Jesús i de l’evangeli.
Josep Giménez sj