Lluc 3:1-6 BCI
1L’any quinzè del regnat de Tiberi Cèsar, mentre Ponç Pilat era governador de Judea, Herodes, tetrarca de Galilea, Filip, el seu germà, tetrarca d’Iturea i de la regió de Traconítida, i Lisànies, tetrarca d’Abilene, 2durant el pontificat d’Annàs i de Caifàs, Déu va comunicar la seva paraula a Joan, el fill de Zacaries, en el desert. 3Joan anà per tota la regió del Jordà predicant un baptisme de conversió per al perdó dels pecats, 4tal com està escrit en el llibre dels oracles del profeta Isaïes:
És la veu d’un que crida en el desert: Prepareu el camí del Senyor, aplaneu les seves rutes.
5S’alçaran les fondalades, s’abaixaran les muntanyes i els turons, es redreçaran els camins tortuosos i els escabrosos seran aplanats; 6i tothom veurà la salvació de Déu.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Lluc 3:1-6 BCI
Inspiració - 2024-12-08 Pregària diària
Imagina que estàs caminant per un camí àrid, pedregós, sec. És, però, un dia bonic amb el sol brillant en un cel blau clar. Somrius mentre sents el sol a la cara i escoltes l’aire i el so de les teves pròpies passes. Però el teu cor pesa. Has de prendre una decisió i no saps gaire què fer.
Comences a pregar. Estimat Déu, si et plau, aquest matí sigues amb mi. No estic segur del que he de fer. Em sento desorientat. Ajuda’m a veure la teva voluntat en la meva vida. Mentre camines, t’adones d’una gran multitud de persones. Estan drets, asseguts, i sembla que miren cap a un punt concret. A mesura que t’hi acostes, t’esforces per descobrir què veuen. Intentes mirar per sobre de les espatlles dels que estan drets, però és difícil.
Finalment, notes un punt clar per veure què passa. Has de posar-te dret, però veus un home inusual dret al centre de l’escena. Està envoltat de la multitud, que està davant seu, escoltant el que va dient. Alguna cosa et va atraient cap a ell.
Et mous suaument a través de la multitud que et deixa passar. Et trobes dret a la vora del cercle davant de l’home. Té una mirada estranya i el seu missatge davalla cap als qui l’escolten. La roba que porta està trencada i bruta. Qui és? Per què tanta gent l’escolta?, et preguntes.
Mentre t’atures, escoltes què diu, però les paraules no t’arriben clares. Intentes escoltar amb més atenció, però encara no pots entendre el que diu. Aleshores, com si sabés que t’estaves esforçant per escoltar-lo, els seus ulls miren directament els teus. Són foscos i misteriosos. Hi ha alguna cosa als seus ulls que et parla més que les paraules que diu. La seva mirada et dona seguretat. Una sensació profunda de pau s’apodera de tu.
Continua mirant-te mentre li sents dir: «Estàs buscant el camí a seguir. Jesús t’ha mostrat el camí. Segueix-lo. Escolta la seva veu molt dins teu. Ell camina pel camí amb tu». Els seus ulls continuen mirant-te. Sents les llàgrimes corrent per les galtes. Gràcies. Gràcies, dius en un suau xiuxiueig. Et mous entre la multitud, el teu cor més lleuger. Ara veus el camí davant teu i el fas amb més pau, amb més seguretat, sense temor.
Josep Maria Bullich i Sarró, sj