Lluc 4:1-13 BCI
1Jesús, ple de l’Esperit Sant, se’n tornà del Jordà. L’Esperit el va conduir pel desert 2durant quaranta dies, i era temptat pel diable. En tots aquells dies no va menjar res, i quan s’hagueren acabat, va tenir fam. 3El diable li digué:
—Si ets Fill de Déu, digues a aquesta pedra que es torni pa. 4Però Jesús li va respondre:
—L’Escriptura diu: L’home no viu només de pa.
5Després el diable se l’endugué enlaire, li va mostrar en un instant tots els reialmes del món 6i li digué: —Et donaré tota l’autoritat i la glòria d’aquests reialmes: me l’han confiada a mi, i jo la dono a qui vull. 7Adora’m i tot serà teu. 8Jesús li respongué:
—Diu l’Escriptura:
‘Adora el Senyor, el teu Déu, i serveix-lo només a ell.’ ”
9Després el conduí a Jerusalem, el va posar al punt més alt del temple i li digué:
—Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix. 10Diu l’Escriptura:
“Ell manarà als seus àngels sobre tu, per protegir-te’
11I encara:
‘A les seves mans et portaran, perquè no xoqui el peu contra una pedra». ”
12Jesús li contestà:
—Diu l’Escriptura: No temptis el Senyor, el teu Déu. 13Un cop el diable hagué acabat tota mena de temptacions, s’allunyà d’ell fins al temps oportú.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Lluc 4:1-13 BCI
Inspiració - 2025-03-09 Pregària diària
Fou l’Esperit el qui va portar Jesús al desert. I és l’Esperit qui ens porta a nosaltres també al desert. Cal anar al desert: allí ens trobem amb nosaltres mateixos, sense disfresses; i ens trobem amb Déu, que reconeixem com el nostre Déu, el Déu del nostre poble. Al desert també som temptats. De fet, no sabem què és el que realment val cadascú fins que no és temptat. Jesús, al desert, també va ser temptat. Podem suposar que la temptació no va ser un episodi aïllat de la seva vida, sinó un episodi freqüent: sempre va haver de deixar ben clar quina mena de messianisme era el seu. Un messianisme que posava per damunt de tot la Paraula de Déu, l’únic que pot satisfer els nostres anhels més pregons (i aleshores potser entendrem que el pa “meu” de cada dia pot ser un problema “material”, però que el pa de cada dia “del meu proïsme” ja comença a ser un problema “espiritual”, com han dit alguns). Un messianisme que defugia la temptació del poder, perquè només a Déu li escauen el poder i glòria, i no volem esdevenir petits “déus” que acaben barallant-se els uns amb els altres. Un messianisme que no sucumbeix a la temptació de l’èxit fàcil, de superar, com si res, les dificultats de la vida i de tenir-ho tot a cor què vols. Si som temptats, és en Jesús temptat en qui se’ns dona la victòria.
Josep Giménez sj
Per veure el dibuix de l’evangeli d’avui, copieu l’enllaç des de la versió per imprimir: https://lc.cx/XSSGZr