Lluc 4:31-37 BCI
31Després va baixar a Cafarnaüm, població de Galilea, i el dissabte hi ensenyava. 32La gent estava admirada de la seva doctrina, perquè parlava amb autoritat. 33En aquella sinagoga hi havia un home posseït d’un dimoni, un esperit maligne, que es posà a cridar amb tota la força: 34 —Ah! Per què et fiques amb nosaltres, * Jesús de Natzaret? ¿Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: el Sant de Déu! 35Però Jesús el va increpar dient:
—Calla i surt d’aquest home!
Llavors el dimoni el llançà allà al mig i en va sortir sense fer-li cap mal. 36Tots quedaren molt sorpresos i comentaven entre ells:
—Què són aquestes paraules? Dona ordres amb autoritat i amb poder als esperits malignes i els fa sortir! 37I la seva fama s’anava escampant per tots els indrets d’aquella regió.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Lluc 4:31-37 BCI
Inspiració - 2026-09-01 Pregària diària
El text que avui llegim de l’Evangeli de Lluc, comença i acaba de la mateixa manera: la gent, bocabadada, reconeix en Jesús una autoritat especial i diferent. Diferent perquè no és com l’autoritat que es reconeix per exemple als sacerdots o mestres de la llei. A aquests l’autoritat els ve per llinatge, per posició social, per… Però Jesús és home de poble sense estudis especials. I amb tot, manté una autoritat «especial» perquè a diferència de les autoritats «mundanes», Jesús fa el que anuncia i viu el que predica. Realment amb ell s’apropa als necessitats una bona notícia, real i concreta.
Per això, al bell mig d’aquests dos reconeixements de l’autoritat de Jesús, aquest l’expressa i plasma amb un gest concret. Un gest que és de llibertat i alliberador. Alliberament d’un «esperit immund» que tenia esclavitzada una persona; d’un esperit, en paraules de la carta de Pau d’avui, «mundà», és a dir, que porta la persona a no voler saber res de Déu ni del seu Regne, a trobar savi el que és neci i neci el que és savi.
L’evangelista, doncs, dona fe que l’Esperit que mou Jesús —l’Esperit que ve del Pare— és més fort que els esperits immunds que ens mundanitzen. Aquest vol ser el seu missatge. Missatge que avui podem entomar nosaltres per al nostre viure: recordar que si l’Esperit Sant treballa en nosaltres —si el deixem—, actua en nosaltres amb una autoritat que no té cap altre poder mundà.
Carles Marcet sj