Lluc 5:1-11 BCI
1En una ocasió, Jesús es trobava vora el llac de Genesaret, i la gent s’apinyava al seu voltant per escoltar la paraula de Déu. 2Llavors veié dues barques amarrades vora l’aigua; els pescadors n’havien baixat i rentaven les xarxes. 3Pujà en una de les barques, que era de Simó, * li demanà que l’apartés una mica de terra, s’assegué i instruïa la gent de la barca estant. 4Quan acabà de parlar, digué a Simó:
—Tira llac endins i caleu les xarxes per pescar. 5Simó li respongué:
—Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem agafat res; però, d’acord amb la teva paraula, calaré les xarxes. 6Ho feren així, i van arreplegar una quantitat tan gran de peix que les xarxes se’ls esquinçaven. 7Llavors van fer senyal als companys de l’altra barca que vinguessin a ajudar-los. Ells hi anaren, i ompliren tant les dues barques que quasi s’enfonsaven. 8Simó Pere, en veure-ho, es llançà als genolls de Jesús dient:
—Aparta’t de mi, Senyor, * que soc un pecador! 9Veient una pesca com aquella, ell i tots els qui anaven amb ell quedaren plens d’estupor, 10i igualment Jaume i Joan, fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Jesús digué a Simó:
—No tinguis por. D’ara endavant seràs pescador d’homes. 11Ells tornaren les barques a terra, ho deixaren tot i el van seguir.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Lluc 5:1-11 BCI
Inspiració - 2026-09-03 Pregària diària
El passatge de Lluc ens narra un dia de Jesús: predicació a la gent, pesca al llac amb uns pescadors de la zona i crida dels primers deixebles. Aquesta crida al seguiment l’han rebut molts cristians al llarg de la història. Crist ens crida a seguir-lo. Seguir Jesús no pot trobar en nosaltres, amb vides tan dispars, la mateixa resposta, però ha de trobar sempre amor, fidelitat, compassió i generositat. La fe cristiana no solament és adhesió doctrinal, sinó conducta i vida marcada per la nostra vinculació a Jesús. En el nostre procés personal de creixement, de vegades hi ha moments com el que passa Pere: les històries, la ciència, la raó no ens donen per a comprendre els fets; són moments de grans dubtes en què, si som capaços de fer el salt al buit, reconèixer la nostra limitació, brollen llavors aquestes paraules màgiques: TINGUES FE, CONFIA!…. I entrem així en una nova dimensió.
Emili Reimat