Lluc 5:12-16 BCI
12Una altra vegada, Jesús es trobava en una població on hi havia un home ple de lepra. Aquest home, en veure Jesús, es prosternà amb el front a terra i el pregà dient:
—Senyor, si vols, em pots purificar. 13Jesús va estendre la mà i el tocà dient:
—Ho vull, queda pur.
A l’instant la lepra el va deixar. 14Jesús li manà que no ho digués a ningú, i afegí:
—Ves només a fer-te examinar pel sacerdot i ofereix per la teva purificació el que va ordenar Moisès: això els servirà de prova. 15L’anomenada de Jesús s’estenia cada vegada més, i molta gent s’aplegava per escoltar-lo i fer-se curar de les seves malalties. 16Però ell es retirava en llocs solitaris i pregava.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Lluc 5:12-16 BCI
Inspiració - 2025-01-11 Pregària diària
1) Un home “ple de lepra” s’acosta a Jesús. No una persona que té algun petit gra, alguna taca…, sinó ‘ple de lepra’. Acudim a Jesús amb els nostres problemes, amb les nostres flaqueses, encara que siguin grans, encara que siguin aparatoses i desagradables. Jesús no rebutja aquell que se li acosta. No hem de tenir vergonya o por d’acostar-nos a ell en les nostres necessitats. Per grans que siguin.
2) “Si vols, em pots purificar… Sí que ho vull…”: confiança d’una banda i desig d’actuar de l’altra. Totes dues es troben. Em puc preguntar com estic jo de confiança davant Jesús. I em puc preguntar si sóc conscient que, com diu sant Ignasi, “el mismo Señor desea dárseme en cuanto puede…” I em puc preguntar: jo, li ho demano confiadament? El deixo fer, o li poso obstacles?
3) Finalment puc veure com Jesús “quan podia, es retirava a llocs solitaris per pregar”. Em puc preguntar si jo també busco els meus espais d’estar a soles amb el Senyor, de pregar amb ell…
Llorenç Puig sj