Lluc 5:33-39 BCI
33Llavors li digueren:
—Els deixebles de Joan dejunen sovint i fan pregàries, igual que els dels fariseus. Però els teus mengen i beuen. 34Jesús els contestà:
—¿Podeu fer dejunar els convidats a noces mentre l’espòs és amb ells? 35Ja vindrà el temps que l’espòs els serà pres; aquells dies sí que dejunaran. 36Els proposà també una paràbola:
—Ningú no talla un pedaç d’un vestit nou i el posa en un vestit vell: si ho fes així, hauria esquinçat el vestit nou, i el pedaç tret del nou no s’avindria amb el vell. 37I ningú no posa vi nou en bots vells: si ho fes així, el vi nou rebentaria els bots i s’escamparia, i els bots es farien malbé. 38El vi nou s’ha de posar en bots nous. 39Ningú que begui vi vell, no en vol després de nou, perquè diu: “El vell és millor.”
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Lluc 5:33-39 BCI
Inspiració - 2026-09-04 Pregària diària
Si anem pel món sense deixar-nos beneir per l’Amor creador del Pare, si, tancats en nosaltres mateixos, no captem el desig del seu Esperit per omplir el nostre cor, la persona perd lluminositat i esplendor i el cor s’endureix, es fa rígid, amb el perill que s’esquerdi.
Quan girem la mirada vers ell, una llum càlida i densa fa radiant el nostre vestit, l’acoloreix amb tons impensables i li confereix un tacte protector i suau.
Si li obrim el cor, li fem espai i ens deixem omplir de la seva presència, a poc a poc es va transformant de pedra en carn i s’emmotlla al regal que rep i l’embolcalla.
El Senyor se’ns ofereix cada dia, incansable i feliç de fer-ho; en cada inspiració ens oxigena, amb cada batec reparteix la vida a totes les cèl·lules. Tot perquè ho ha volgut així de meravellós.
Si nosaltres, agraïts i amb humilitat de cor, ens disposem a rebre’l, amb el vestit nou i resplendent de la seva compassió i tendresa, caminarem cap a la comunió de la humanitat.
El dejuni per a disposar la nostra fragilitat i la pregària per a agrair i demanar gràcia per a mirar-lo sempre a ell.
Mercè Almirall