Lluc 6:1-5 BCI
1Un dissabte, Jesús travessava uns sembrats, i els seus deixebles anaven arrencant espigues, en treien el gra amb les mans i se’l menjaven. 2Llavors, alguns dels fariseus van dir:
—Per què feu això que no és permès en dissabte?” 3Jesús els respongué:
—¿No heu llegit què va fer David quan van tenir gana ell i els qui anaven amb ell? 4Va entrar al temple de Déu, va menjar els pans d’ofrena, que únicament tenen permès de menjar els sacerdots, i en donà també als qui l’acompanyaven. 5I els deia:
—El Fill de l’home és senyor del dissabte.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Lluc 6:1-5 BCI
Inspiració - 2025-09-06 Pregària diària
L’escena del fragment de Lluc que llegim avui la coneixem perquè l’ha manllevat de l’Evangeli de Marc. A primer cop d’ull, l’ensenyament de Lluc és el mateix que el de l’Evangeli de Marc: “El Fill de l’home és també Senyor del repòs del dissabte”. Però aquest ensenyament anava acompanyat en Mc d’una formulació més incisiva: “El dissabte ha estat fet per a l’home, no l’home per al dissabte” (Mc 2,27). Dit d’una altra manera: la persona humana està per damunt de les exigències rituals o ètiques. És a dir, que Mc té un ensenyament més radical i que va més enllà de l’ensenyament que reprodueix Lc. Si bé és veritat que Lc manté l’ensenyament de Jesús de Mc, tanmateix la radicalitat d’aquest ensenyament no és mantinguda per Lc. La formulació de Mc és més propera al tarannà i a l’ensenyament de Jesús. De fet, Mc és el text més antic. El que més ens apropa a Jesús. Si volem recuperar la novetat de l’ensenyament de Jesús, com dèiem ahir, el tenim més en Mc que en Lc. Lluc, que escriu en l’àmbit de l’Imperi Romà, és molt respectuós amb tot el que fa referència a les tradicions de l’AT. Fa notar sovint que s’acompleixen totes les prescripcions de l’AT. La força de l’ensenyament de Jesús hi queda molt amorosida.
Oriol Tuñí sj