Lluc 6:1-5 BCI
1Un dissabte, Jesús travessava uns sembrats, i els seus deixebles anaven arrencant espigues, en treien el gra amb les mans i se’l menjaven. 2Llavors, alguns dels fariseus van dir:
—Per què feu això que no és permès en dissabte?” 3Jesús els respongué:
—¿No heu llegit què va fer David quan van tenir gana ell i els qui anaven amb ell? 4Va entrar al temple de Déu, va menjar els pans d’ofrena, que únicament tenen permès de menjar els sacerdots, i en donà també als qui l’acompanyaven. 5I els deia:
—El Fill de l’home és senyor del dissabte.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Lluc 6:1-5 BCI
Inspiració - 2026-09-05 Pregària diària
Som el camp d’espigues que el Pare crea i del qual té cura. Cadascú és una espiga, un fruit de l’Amor. Una trajectòria des de la llavor, de la qual ell és el nucli, que desapareix en la terra i es transforma en vida, d’on germina una espiga que madura i s’omple de grans ben atapeïts.
Les espigues són fruit de la donació plena i gratuïta, i l’oferiment és la seva missió. Cal que mans deleroses en separin els grans, els recullin i els transformin en menjar per a qui el necessita.
El gra és l’aliment bàsic, en moltes cultures, per a nodrir el cos i per a guarir l’esperit —erradicar la fam, amorosir el dolor, acompanyar la soledat, compartir el patiment, acollir l’immigrant, donar dignitat al que està al marge…—.
Tots som espigues per a transparentar l’Amor, per a ser desgranades en qualsevol moment de la vida, és el temps de Déu, i oferir-nos com a menjar. Tots som mans per a arrencar-nos i rebre’ns, per a transformar-nos en pa, partit i repartit abans no s’assequi.
Així ho vam aprendre de Jesús.
Mercè Almirall