Lluc 6:12-19 BCI
12Per aquells dies, Jesús se n’anà a la muntanya a pregar, i va passar tota la nit pregant a Déu. 13Quan va ser de dia, va cridar els seus deixebles, n’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols: 14Simó, que anomenà també Pere, Andreu —el seu germà—, Jaume, Joan, Felip, Bartomeu, 15Mateu, Tomàs, Jaume, fill d’Alfeu, Simó, anomenat Zelós, 16Judes, fill de Jaume, i Judes Iscariot, que va ser el traïdor.
17Després Jesús va baixar amb ells de la muntanya i s’aturà en un indret pla. Allí hi havia molts dels seus deixebles i una gran gentada del poble, vinguda de tot el país dels jueus, de Jerusalem i de la costa de Tir i de Sidó, 18per escoltar-lo i fer-se guarir de les seves malalties. Els turmentats per esperits malignes també eren curats. 19Tota la gent intentava tocar-lo, perquè sortia d’ell una força que guaria tothom.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Lluc 6:12-19 BCI
Inspiració - 2025-10-28 Pregària diària
Jesús, després de fer unes curacions (“per aquells dies”), se’n va a pregar. Aquells dies són “els nostres dies”. Puc considerar com és la pregària que em dinamitza i que em fa baixar de les altures espirituals a l’encarnació personal i comunitària.
L’experiència de Déu, que Jesús viu i encarna, el fa ser comunitari; no es queda tots els dons que el Pare li atorga, sinó que els comparteix. També necessita col·laboradors més propers perquè l’ajudin a fer realitat el Regne. Entre aquests “elegits” m’hi trobo jo també.
M’aturo a imaginar com, precisament en un lloc “planer”, és on els malalts i els més febles poden apropar-se a Jesús, poden “ser portats” cap a ell. Jueus, de l’interior i de la costa, estrangers i “diferents”. Tothom és atret, tothom reconeix la força que surt de Jesús. En ell el món, la humanitat i Déu queden units per sempre. “S’alçaran les fondalades, s’abaixaran les muntanyes i els turons, el terreny escabrós serà una plana, i la serralada, una ampla vall.” (Is 40,4)
Josep M. Bullich i Sarró sj