Lluc 6:17-23 BCI
17Després Jesús va baixar amb ells de la muntanya i s’aturà en un indret pla. Allí hi havia molts dels seus deixebles i una gran gentada del poble, vinguda de tot el país dels jueus, de Jerusalem i de la costa de Tir i de Sidó, 18per escoltar-lo i fer-se guarir de les seves malalties. Els turmentats per esperits malignes també eren curats. 19Tota la gent intentava tocar-lo, perquè sortia d’ell una força que guaria tothom.
20Llavors alçà els ulls cap als seus deixebles i digué:
—Feliços els pobres, perquè és vostre el Regne de Déu.
21»Feliços els qui ara passeu fam, perquè sereu saciats.
»Feliços els qui ara ploreu, perquè riureu.
22»Feliços vosaltres quan, per causa del Fill de l’home, la gent us odiarà, us marginarà, us insultarà i denigrarà el nom que porteu: 23aquell dia, alegreu-vos-en i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. Igualment feien els seus pares amb els profetes.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Lluc 6:17-23 BCI
Inspiració - 2025-11-06 Pregària diària
Jesús baixa de la muntanya i es troba amb la gent. No es queda allà dalt, allunyat, sinó que es fa proper, es barreja amb els qui pateixen, amb els qui busquen consol i sentit. Enmig de la multitud, Jesús aixeca els ulls i parla als deixebles: “Feliços els pobres, els qui ploren, els qui tenen fam, els perseguits…”. Paraules que semblen un contrasentit, però que revelen la mirada de Déu: una mirada que veu més enllà del dolor, que descobreix la vida amagada en el sofriment, l’esperança dins la mancança, la joia enmig del plor.
Potser nosaltres també ens trobem en alguna d’aquestes situacions: cansats, tristos, decebuts… Jesús ens diu avui: “Feliç tu”, no perquè el sofriment sigui bo, sinó perquè Déu hi és, al teu costat, i el seu Regne ja està creixent dins teu.
Deixa que aquesta paraula et toqui el cor. Pensa en algun moment que has sentit aquesta presència que transforma. Demana al Senyor de veure el món amb els seus ulls, de creure que la benaurança no és una promesa llunyana, sinó una realitat que comença aquí, quan ens sabem estimats i acompanyats per ell.