Lluc 6:20-26 BCI
20Llavors alçà els ulls cap als seus deixebles i digué:
—Feliços els pobres, perquè és vostre el Regne de Déu.
21»Feliços els qui ara passeu fam, perquè sereu saciats.
»Feliços els qui ara ploreu, perquè riureu.
22»Feliços vosaltres quan, per causa del Fill de l’home, la gent us odiarà, us marginarà, us insultarà i denigrarà el nom que porteu: 23aquell dia, alegreu-vos-en i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. Igualment feien els seus pares amb els profetes.
24»Però ai de vosaltres, els rics, perquè ja heu rebut el vostre consol! 25»Ai de vosaltres, els qui ara aneu tips, perquè passareu fam!
»Ai de vosaltres, els qui ara rieu, perquè us doldreu i plorareu!
26»Ai quan tota la gent parlarà bé de vosaltres! Igualment feien els seus pares amb els falsos profetes.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Lluc 6:20-26 BCI
Inspiració - 2025-09-10 Pregària diària
Probablement ens hem acostumat a escoltar les Benaurances tal com figuren en l’Evangeli de Mateu, on se sembra la llavor de l’esperança en tots aquells a qui la vida no ha tractat amb la dignitat que es mereixen. En canvi, la segona part del passatge de Lluc se’ns pot fer dur als que vivim en un món amb una certa situació acomodada.
Mentre que per als “pobres” les Benaurances poden ser escoltades com una bona notícia a qui es convida a l’esperança, per als “rics” és una amenaça que els crida a la conversió.
Jesús ens posa a tots davant la realitat més crua que hi ha al món, la que més el feia patir a ell, la que més arriba al cor de Déu, la que és més present davant dels seus ulls. Són la seva expressió, el seu programa de vida en què s’expressa la manera de poder assolir una vida digna i feliç.
Les Benaurances no procedeixen d’una experiència humana. No són fruit d’una recerca humana. Són un do de Déu. Una possibilitat que ens ofereix. Constitueixen el seu secret. El secret de la felicitat de Déu. Intentar endinsar-s’hi fa respecte.
Però, si més no, ho podem provar, oi?
Emili Reimat