Lluc 6:27-38 BCI
27»Però a vosaltres que escolteu, jo us dic: Estimeu els vostres enemics, feu bé als qui us odien, 28beneïu els qui us maleeixen, * pregueu pels qui us calumnien. 29Si algú et pega en una galta, para-li també l’altra, i si et vol prendre el mantell, no li neguis el vestit. 30Dona a tothom qui et demana, i no reclamis res al qui et pren allò que és teu. 31Tracteu els altres tal com voleu que ells us tractin.
32Si estimeu els qui us estimen, qui us ho ha d’agrair? També els pecadors estimen aquells qui els estimen. 33I si feu bé als qui us fan bé, qui us ho ha d’agrair? També ho fan els pecadors. 34I si feu préstecs als qui espereu que us donaran alguna cosa, qui us ho ha d’agrair? També els pecadors fan préstecs als pecadors, si saben que en trauran un guany. 35»Però vosaltres, estimeu els vostres enemics, feu bé i presteu sense esperar res a canvi: llavors serà gran la vostra recompensa, i sereu fills de l’Altíssim, que és bo amb els desagraïts i amb els dolents. 36»Sigueu misericordiosos com el vostre Pare és misericordiós.
37»No judiqueu, i no sereu judicats; no condemneu, i no sereu condemnats; perdoneu, i sereu perdonats. 38Doneu, i us donaran: us abocaran a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar. Tal com mesureu sereu mesurats.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Lluc 6:27-38 BCI
Inspiració - 2025-09-11 Pregària diària
Una volta més al cargol de l’exigència cristiana: el perdó dels enemics, dels qui ens han fet mal, dels qui ens poden bufetejar físicament o moralment. Som al cimal de la vida cristiana. No és una perfecció moral, sinó espiritual i transcendent, perquè aquest fragment acaba dient que siguem misericordiosos com el Pare del cel ho és amb tothom. Una fita impossible, desitjable, però que, quan es dona, construeix unes relacions humanes diferents.
El perdó de les ofenses sempre ha estat un camp de batalla i de conflicte per als qui volen seguir els camins de l’evangeli. Però és l’estil de Jesús: vèncer el mal amb el bé; alliberar l’altre mitjançant el perdó i oblit de l’ofensa; cobrir amb amor el camí de la violència, apagar amb l’aigua de la bondat els incendis que provoca l’odi i el pecat que els altres ens poden causar. Poden haver-hi moments en què una violació, un atac de terrorisme, una calúmnia greu, siguin obstacles massa durs de superar. Els nostres criteris poden dir: “hem de perdonar”, però la sensibilitat ens demana una altra reacció. Són un obstacle massa gran que no podem superar. Per això cal demanar la força de Jesús que, a la creu, perdona i excusa els seus botxins: “Pare, no saben el que fan…”
La comparació de parar l’altra galta perquè em continuïn pegant no la podem prendre al peu de la lletra. És una expressió gràfica per a explicar que, conscients de l’ofensa que ens han fet, no ens hi tornem, no acumulem violència contra els nostres ofensors. Simplement, estem disposats al perdó, a la pau interna, a anar més enllà de la reacció humana. Per això aquesta pàgina de Lluc és “transcendent”, perquè transcendeix la pura reacció humana. Transcendir vol dir “anar més enllà, més amunt”. Això és el que ens va ensenyar Jesús, amb un missatge que també ens transcendeix…