Lluc 6:43-49 BCI
43»No hi ha cap arbre bo que doni fruit dolent ni cap arbre dolent que doni fruit bo. 44Cada arbre es coneix pel seu fruit: no es cullen figues dels cards ni es verema raïm de les bardisses. 45L’home bo, del bon tresor del seu cor, en treu la bondat, i l’home dolent, del seu tresor dolent, en treu el mal. Perquè del que sobreïx del cor, en parla la boca.
46»Per què em dieu “Senyor, Senyor”, i no feu el que jo dic? 47Jo us diré a qui s’assembla tothom qui ve a escoltar les meves paraules i les compleix. 48S’assembla a un home que construïa una casa; va cavar i va enfondir fins que assentà el fonament sobre roca. Quan vingué la inundació, el riu va envestir contra aquella casa, però no la pogué somoure, perquè estava ben edificada. 49Però el qui escolta les meves paraules i no les compleix, s’assembla a un home que va construir una casa al pla de terra, sense fonaments. El riu la va envestir, i de seguida es va ensorrar: la destrucció d’aquella casa fou completa.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Lluc 6:43-49 BCI
Inspiració - 2026-09-12 Pregària diària
És veritat que el que és en el cor, és en les nostres paraules. Dins nostre, què hi ha? Si tenim en compte tots els reptes que ens ha anat plantejant la vida, els imprevistos que ens han modelat, les vegades que hem continuat creient i posant confiança, malgrat no comprendre res, i sent ben conscients de la nostra fragilitat, dels errors i de les caigudes, pesant tot això en unes balances amb platets, què ha quedat en el nostre cor?
Anem a parar a la casa ben construïda, una cosa porta a l’altra, on hem construït, reconstruït, deconstruït? En la foscor, la llum d’una casa ben apuntalada brilla. En els valors evangèlics, els valors que Jesús ensenyava, pels quals anava deixant la vida aquí i allà, hi ha els fonaments sòlids… Nosaltres i la humanitat hi podem trobar l’horitzó de veritable vida. Només mirant-nos en aquests ulls podem continuar sent persones…, perquè el mal que ens envolta i viu en nosaltres fa tant de mal… Necessitem cors bons, amb bondat, amb un pòsit sòlid, on ens puguem emmirallar, i que ens donin coratge per a seguir en la fidelitat Aquell en qui hem cregut. I endavant sempre. No anem sols.
M. Lluïsa Geronès Estrada