Lluc 7:31-35 BCI
31»A qui compararé, doncs, la gent d’aquesta generació? * A qui s’assemblen? 32S’assemblen als nois que seuen a les places i es criden els uns als altres dient:
“Toquem la flauta, i no balleu; cantem complantes, i no ploreu!”
33Perquè ha vingut Joan Baptista, que no menja pa ni beu vi, i dieu: “Té el dimoni”; 34ha vingut el Fill de l’home, que menja i beu, i dieu: “Aquí teniu un golut i un bevedor, amic de publicans i pecadors.” 35Però els fills de la saviesa acrediten tots que és justa.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Lluc 7:31-35 BCI
Inspiració - 2025-09-17 Pregària diària
“Si toquem el flabiol, no voleu ballar,
i si cantem complantes, no voleu plorar.” Una imatge estereotípica de Jesús el representa tan hieràtic que sembla que sigui seriós i impassible. Això és el que sovint acabem pensant quan afirmem que Jesús és diví i, per tant, ha de ser ‘impassible’. I és el que els fariseus i altres creien: Déu és impassible, raonaven moguts pels seus esquemes, per tant, aquell que es fa Fill de Déu també ha de ser impassible, seriós, penitent.
I Jesús es queixa amb passió justament d’això: que el volen encasellar en les seves concepcions de com havia de ser Déu i com havia de ser aquell que s’atribuïa una condició divina.
Potser avui em puc preguntar si jo també em deixo portar per les meves ‘pre-concepcions’ de com ha de ser Jesús, com ha de ser Déu, com ha de ser la vida…
I potser avui, puc deixar-me interpel·lar per un Jesús que es presenta com algú proper a les persones, que s’alegra amb els que estan joiosos, que s’entristeix amb els que pateixen, i els fa costat des de la proximitat d’algú que sap el que és sofrir… Potser avui puc donar gràcies a Déu perquè és com és, vivent, alegre, proper, salvador, oi?
Llorenç Puig sj