Lluc 7:36-50 BCI
36Un fariseu va invitar Jesús a menjar amb ell. Jesús entrà a casa del fariseu i es posà a taula. 37Hi havia al poble una dona que era una pecadora. Quan va saber que Jesús era a taula a casa del fariseu, hi anà amb una ampolleta d’alabastre plena de perfum 38i es quedà plorant als peus de Jesús, darrere d’ell. Li mullava els peus amb les llàgrimes, els hi eixugava amb els cabells, els hi besava i els hi ungia amb perfum. 39El fariseu que havia convidat Jesús, en veure això, pensà: «Si aquest fos profeta, sabria qui és aquesta dona que el toca i quina mena de vida porta: és una pecadora.» 40Jesús li digué:
—Simó, t’haig de dir una cosa.
Ell li respongué:
—Digues, mestre. 41—Un prestador tenia dos deutors: l’un li devia cinc-cents denaris, * i l’altre, cinquanta. 42Com que no tenien res per a pagar, els va perdonar el deute a tots dos. Quin d’ells et sembla que l’estimarà més? 43Simó li contestà:
—Suposo que aquell a qui ha perdonat el deute més gran.
Jesús li diu: —Has respost correctament. 44Llavors es girà cap a la dona i digué a Simó:
—Veus aquesta dona? Quan he entrat a casa teva, tu no m’has donat aigua per a rentar-me els peus; ella, en canvi, me’ls ha rentat amb les llàgrimes i me’ls ha eixugat amb els cabells. 45Tu no m’has rebut amb un bes; ella, en canvi, d’ençà que he entrat, no ha parat de besar-me els peus. 46Tu no m’has ungit el cap amb oli; ella, en canvi, m’ha ungit els peus amb perfum. 47Així, doncs, t’asseguro que els seus molts pecats li han estat perdonats: per això ella estima molt. Aquell a qui poc és perdonat, estima poc. 48Després digué a la dona:
—Els teus pecats et són perdonats. 49Els qui eren a taula amb ell començaren a pensar: «Qui és aquest que fins i tot perdona pecats?» 50Jesús digué encara a la dona:
—La teva fe t’ha salvat. Ves-te’n en pau.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Lluc 7:36-50 BCI
Inspiració - 2025-09-18 Pregària diària
“Has vist que aquesta dona estima molt
i és que eren molts els pecats que li han estat perdonats.”
Avui veiem Jesús com a convidat a casa d’un fariseu. Veiem com aquest té, igual que els seus col·legues, una actitud de judici respecte a la dona i respecte a Jesús. Ells ‘saben’ quina vida porta aquesta dona, i l’encasellen en la negativitat d’alguns aspectes, certament, de la seva vida. I la consideren impura, la descarten, la volen ben lluny per no contaminar la presumpta netedat d’aquella casa.
Jesús s’adona d’aquesta manera de pensar i, amb una pregunta i unes observacions, va més enllà dels encasellaments. El que ensenya Jesús al fariseu és que ha de canviar la seva manera de mirar. El fariseu veia en la dona ‘una dona de mala vida’, i ignora els gestos d’amor i de petició a Jesús de perdó i de forces per a començar una nova vida. I Jesús veu en la dona justament tot allò que el fariseu no veia: una persona que pateix, que té fe, que té humilitat, apassionada per buscar noves oportunitats al costat del Salvador.
Potser avui puc preguntar-me dues coses:
– Com miro les persones i la realitat? Les encasello, com el fariseu? O potser vaig aprenent de la manera de veure de Jesús?
– I puc preguntar-me també com m’acosto jo a Jesús: amb la passió, l’amor ple de detalls i la humilitat d’aquella dona?
Gràcies, Senyor, per mirar-me com em mires. Gràcies, Senyor, per donar-nos sempre noves oportunitats.
Llorenç Puig sj