Lluc 9:18-22 BCI
18Una vegada que Jesús feia pregària en un lloc apartat, els seus deixebles eren amb ell. Llavors els preguntà:
—Qui diu la gent que soc jo? 19Ells respongueren:
—Uns diuen que ets Joan Baptista; d’altres, que ets Elies; d’altres, que ha ressuscitat un dels antics profetes. 20Ell els preguntà:
—I vosaltres, qui dieu que soc?
Pere li respongué:
—El Messies de Déu.
21Però ell els manà severament que no ho diguessin a ningú. 22Jesús afegí:
—Cal que el Fill de l’home pateixi molt. Els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l’han de rebutjar, ha de ser mort i ha de ressuscitar el tercer dia.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Lluc 9:18-22 BCI
Inspiració - 2026-09-25 Pregària diària
Tot l’Evangeli de Lluc és una invitació a la comunitat cristiana, no tan sols a creure en Jesús, el Crist, sinó també a posicionar-se davant seu, a estimar-lo i seguir-lo, a perllongar el seu viure en el nou context vital de la comunitat.
La primera cosa que crida l’atenció al respecte és la presentació de Jesucrist pregant, cosa que passa sovint al llarg de tot l’Evangeli. Tota una crida a la comunitat a cercar, com Jesús, la relació d’intimitat amb el Pare, car només des d’aquesta intimitat, tot el que fem, pensem, sentim, projectem…, troba ple sentit i raó de ser.
En segon lloc, la pregunta que Jesús fa als seus deixebles, és alhora una pregunta que l’evangelista llança a la comunitat: vosaltres, qui dieu que soc jo? Pere, molt llançat, respon bé: «Tu ets el Messies». I amb tot, Jesús el fa callar com dient-li: «això ho hauràs de dir quan m’hagis acompanyat fins a l’entrega total de la vida, perquè el Messies no és potser com tu et penses, sinó aquell que dona la vida per amor fins a l’extrem».
Carles Marcet sj