Lluc 9:57-62 BCI
57 Mentre feien camí, un li digué:
—Et seguiré arreu on vagis. 58 Jesús li respongué:
—Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l’home no té on reposar el cap. 59 A un altre li digué:
—Segueix-me.
Ell respongué:
—Senyor, deixa’m anar primer a enterrar el meu pare. 60 Jesús li contestà:
—Deixa que els morts enterrin els seus morts; tu ves i anuncia el Regne de Déu. 61 Un altre li digué:
—Et seguiré, Senyor, però primer deixa’m anar a dir adeu als de casa meva. 62 Jesús li va respondre:
—Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l’arada no és bo per al Regne de Déu.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Lluc 9:57-62 BCI
Inspiració - 2026-09-30 Pregària diària
Tard o d’hora a nosaltres, creients, ens assalten en el camí de la vida un seguit de preguntes: Què era per a Jesús viure? Com entenia la vida? Quin era el seu secret en el seu estil de viure?
En aquest «Et seguiré, Senyor», quines de les nostres conviccions perfilen aquest seguiment? L’educació, la cultura, la tradició…? ¿Des d’on elaborem el nostre SÍ, el nostre «segueix-me»? Fins a quin punt aquesta resposta és capaç de sorgir de les nostres entranyes?
En el relat de Lluc, en els tres casos que narra sempre hi ha un «però» final. Tots tenim sempre un últim «però». És aquest «però» el que no ens permet desinstal·lar-nos del tot.
No sé fins a quin punt Jesús en les seves respostes «exigeix» tanta radicalitat per a seguir-lo. Probablement, més que exigència el que recomana és atenció. Cada un s’ha d’enfrontar a aquestes preguntes i anar-les contestant des de la seva disponibilitat i el seu grau d’estimació. Només es pot seguir o estar amb algú des de l’amor. Les respostes de compromís només són acceptades en el nostre cor des d’aquest amor. La resta acaba gairebé sempre en la rutina o en l’obligació… I ja sabem que les coses que es fan per obligació…, ens acaben cansant.
Emili Reimat