Mac 4:35-41 BCI

35Aquell mateix dia, arribat el capvespre, Jesús diu als deixebles: —Passem a l’altra riba. 36Deixaren, doncs, la gent i se’l van endur en la mateixa barca on es trobava. L’acompanyaven altres barques. 37Tot d’una es va aixecar un gran temporal de vent, i les onades es precipitaven dins la barca fins al punt que ja l’omplien. 38Jesús era a popa, dormint amb el cap sobre un coixí. Ells el desperten i li diuen: —Mestre, ¿no et fa res que ens enfonsem? 39Així que es despertà, va increpar el vent i digué a l’aigua: —Silenci! Calla! Llavors el vent va parar i arribà una gran bonança. 40Jesús els digué: —Per què sou tan covards? Encara no teniu fe? 41Ells van sentir un gran temor i es deien l’un a l’altre: —Qui és aquest, que fins el vent i l’aigua l’obeeixen?


Reflexió on Mac 4:35-41 BCI

Inspiració - 2026-01-31 Pregària diària

Sens dubte que aquesta escena ens porta records de situacions desesperades que els deixebles van viure amb el Mestre, records de moltes navegacions pel llac, de pors de naufragi en nits dures…
Podem imaginar-nos una nit en què la tempesta s’encrespa, la por de la mort els domina… I és fàcil de veure la indignació dels deixebles: «I aquest dorm en comptes d’ajudar!». El desperten amb maneres brusques. Gran ensurt de Jesús davant el caos marítim.
Amb la seva personalitat i pedagogia pregones, és capaç de donar ànims i dominar el caos a l’interior de la barca i a l’interior dels deixebles.
Fa un instant tot semblava perdut, no lluitaven junts, cadascú tirava pel seu cantó a la desesperada. Jesús ha fet sortir força de la debilitat dels seus amics. La tempesta sembla bastant suportable…, arriben a port.

—Senyor, allibera’ns dels nostres nerviosismes enmig de les tempestes de la vida. Tu ets amb nosaltres a la barca, encara que semblis «insuportablement» adormit mentre estem patint la gran tempesta…, exterior o interior.

Francesc Riera i Figueras, sj.