Marc 11:11-26 BCI
11Jesús va entrar a Jerusalem, al temple. Després de donar una mirada tot al voltant, com que ja era el vespre, va sortir amb els Dotze cap a Betània.
12L’endemà, quan sortien de Betània, Jesús va tenir gana. 13Veié de lluny una figuera que ja tenia fulla i va anar-hi per si hi trobava alguna cosa. Però, quan s’hi acostà, no va trobar-hi res més que fulles, perquè no era el temps de les figues. 14Llavors digué a la figuera:
—Que mai més ningú no mengi fruit de tu!
I els seus deixebles van sentir aquestes paraules.
15Quan arribaren a Jerusalem, Jesús va entrar al recinte del temple i es posà a expulsar-ne els qui hi compraven i venien, va bolcar les taules dels canvistes i les parades dels venedors de coloms, 16i no permetia que ningú traginés res per dins el recinte del temple. 17I els instruïa així:
—¿No diu l’Escriptura:
El meu temple serà anomenat “casa d’oració per a tots els pobles”? Però vosaltres n’heu fet una cova de lladres!
18Ho van sentir els grans sacerdots i els mestres de la Llei i buscaven com podrien fer-lo morir; però li tenien por, perquè tota la gent estava admirada de la seva doctrina. 19I quan es va fer fosc, Jesús i els seus deixebles van sortir de la ciutat.
20Al matí, tot passant, van veure que la figuera s’havia assecat de soca-rel. 21Pere, recordant les paraules de Jesús, li diu:
—Mira, rabí: la figuera que vas maleir s’ha assecat. 22Jesús els respon:
—Tingueu fe en Déu., 23Si algú diu a aquesta muntanya: “Alça’t i tira’t al mar”, sense dubtar-ne en el seu cor, sinó creient que es realitzarà allò que diu, en veritat us dic que li serà concedit. 24Per això jo us dic: tot allò que demaneu en la pregària, creieu que ja ho teniu concedit, i ho rebreu.
25I quan pregueu, si teniu res contra algú, perdoneu-ho, i així també el vostre Pare del cel us perdonarà les vostres faltes.,
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Marc 11:11-26 BCI
Inspiració - 2026-05-29 Pregària diària
Aquella figuera no donava fruit —tot i que no era, certament, el temps de donar-ne. El fet, però, és que Jesús la va maleir i es va assecar. Tot plegat, un episodi ben estrany… I, entremig, ens trobem amb l’episodi del temple: canvistes que veuen les seves taules bolcades, perplexitat de la gent, por i malestar entre els sacerdots… Aquests, fins i tot, planegen la mort de Jesús. El que Jesús havia fet anava més enllà de tot el que es podia permetre. Posava massa coses en perill. De fet, la figuera és com el símbol del temple i de tot el sistema religiós que representava: aquest sistema ja no donava fruit. Ni tan sols en podia donar, tot i que ho volgués. Amb Jesús comença una realitat nova. Una novetat que per a alguns resultava massa revolucionària i per a nosaltres és un repte que sempre hem d’assumir de nou. El text de l’evangeli ens dóna dues pistes per a viure aquest repte: la confiança absoluta en Déu i una relació amb el proïsme feta de perdó i reconciliació.
Josep Giménez sj